Resultats de la cerca

Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en…

Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…

Els mesozous constitueixen un petit grup d’organismes pluricellulars i endoparàsits que viuen en els nefridis dels calamars i els pops, i en els teixits d’altres invertebrats marins Hom ha interpretat la seva morfologia de dues maneres diferents hi ha qui considera que són formes molt modificades d’un altre grup d’invertebrats concretament, de trematodes digenis, que s’han simplificat a causa de la seva vida parasitària els altres, per contra, pensen que es van originar a partir d’algun tipus de protists ciliats Durant molt de temps han estat considerats dins el fílum dels asquihelmints No…

Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…

Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans…

Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…

Posidoniàcies 1 Alga dels vidriers Posidonia oceanica a aspecte general x 0,5 b detall de la inflorescència x 3 c els tres estams amb les anteres sèssils que envolten l’únic pistil x 5 d detall de l’estam amb el connectiu en forma d’apèndix alat x 5 Eugeni Sierra La família de les posidonàcies és pròpia de les aigües de la Mediterrània i del S d’Austràlia presenta un sol gènere i tres espècies, una de les quals és l’alga dels vidriers Posidonia oceanica molt abundant a les nostres costes Es troba en substrats predominantment sorrencs, formant extenses praderies submarines, de vegades a…

La situació de cada punt del riu dins la seva conca condiciona en gran part les seves característiques Hom ha ideat, per això, un sistema per a jerarquitzar-los definint diferents graus per exemple, els rius de grau 2 es formen amb la unió de dos rius de grau 1 que no tenen cap afluent els de grau 2 no salten de nivell jeràrquic fins que no es troben amb un altre del seu mateix grau, i així successivament Román Montull Els rius formen una xarxa que reuneix i drena cap a la mar les aigües que recull de les diferents conques hidrogràfiques La quantitat i la qualitat d’aquestes aigües és en…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…

L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels extrems culminants tròfics…