Resultats de la cerca

Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal Les flors solen ésser en general petites i inconspícues en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé enfonsat en el…

Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a les Illes, la qual cosa…

Àrea de nidificació de la piula dels arbres Anthus trivialis als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes que s’estenen…

El siboc Caprimulgus ruficollis és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre Segrià, ben aclofat al seu niu hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu Anna Motis Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’enganyapastors és a dir…

El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen d’aquesta…

El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc…

Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…

El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…

Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia L’…

La cabra Capra pyrenaica hispanica mostra un notori dimorfisme sexual, com es pot veure en aquesta fotografia d’un mascle i d’una femella en època de zel Aquest dimorfisme es manifesta en les característiques del mascle dimensions corporals més grans, banyes grans i robustes i presència de taques negres al pelatge Xavier Palaus La cabra salvatge és un animal d’aspecte massis i potes robustes els mascles presenten un gran banyam i les femelles, petites banyes El seu pes màxim és de 110 kg, el mascle, i 40 kg, la femella, i l’alçada màxima a la creu de 90 i 65 cm, respectivament La peculiar…