Resultats de la cerca

L’aportació contínua de sediments ha provocat el rebliment del pantà d’Elx les aigües han esdevingut molt sornes i han afavorit el creixement d’un extens canyissar que actualment ocupa la major part de la seva superfície d’aigua Rafael Paulo El pantà d’Elx 223, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà d’Elx és un embassament d’aigües de reg situat en el curs del Vinalopó, uns 4 km al nord de la ciutat d’Elx Fou construït l’any 1632 i reconstruït el 1842 Actualment és completament curullat, i ha deixat, per tant, de ser funcional com a obra civil El mur de…

Gavines corses Larus audouinii a una de les illes d’Es Freus, on nien irregularment i en menor nombre que els gavians argentats L cachinnans Jesús R Jurado Es Freus 27, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Entre les illes d’Eivissa i Formentera es troba un conjunt molt notable d’illots de mida molt diferent, separats per canals d’aigua de corrents vius, fons baixos i de navegació arriscada Es coneix aquesta contrada amb el nom d’Es Freus, un mot mariner important Els illots d’Es Freus són formats per calcarenites quaternàries i dipòsits dunars consolidats sobre un sòcol…

El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De fet, va ser l’…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

El talpó muntanyenc Microtus agrestis és molt semblant al talpó dels prats M arvalis Té les orelles pràcticament cobertes pel pelatge i amb les vores poblades de pèls llargs La coloració del dors és de tons marró vermellós o foscos, i menys grisosos que en el talpó dels prats Les mesures corporals són les següents 102,5-123 mm de cap i cos, 28,5-44,5 mm de cua, 16-20 mm de peu posterior, 10-12,5 mm d’orella el pes és de 21,5-41,5 g Eduardo Saiz És un arvicòlid de dimensions mitjanes i de forma compacta Té el cap ample i el musell rom, i la cua fa aproximadament un terç de la seva longitud…

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…

La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…

Imatge hivernal de l’estany de la Ricarda, al delta del Llobregat Oriol Alamany El delta del Llobregat 16, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El delta del Llobregat és un exemple clar de la complexa problemàtica que afecta la conservació dels aiguamolls "Desermat" a partir dels anys trenta i quaranta, la seva pell ha patit gran part de les transformacions econòmiques i urbanístiques de la Catalunya de la segona meitat de segle Malgrat les greus amenaces que giren al seu voltant, la majoria motivades perquè és al costat d’una gran metròpoli, ha pogut salvar…

Aspecte de s’Albufera des Grau, amb part de l’extensió d’aigües lliures, un petit illot i els turons que l’envolten, coberts parcialment per ullastrars Yves Hennechart S’Albufera des Grau 12, entre els principals espais naturals de Menorca A 9 km de Maó, cap al nord, es troba S’Albufera des Grau, el cas més notable de llacuna litoral de les Balears S’Albufera forma part d’un conjunt integrat de terres de pastura, turons boscosos i bosquines litorals, equilibrat pels usos rurals tradicionals de Menorca Si la zona humida és el centre i motiu fonamental de la protecció legal de la zona, els…

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…