Resultats de la cerca

Vista del litoral rocós del cap de Santes Creus Anna Motis La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla 212, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla s’estén una de les darreres zones costaneres del Principat que encara conserva una bona part de la bellesa encisadora del litoral mediterrani Hi predomina la costa de tipus erosiu, caracteritzada per l’abundància de penya-segats no gaire alts però prou espectaculars, com ara els de cap Roig Les cales codoloses són freqüents Santes Creus, cala Pi, etc, especialment al nord per contra, les…

Àrea de nidificació del mosquiter pàllid Phylloscopus bonelli als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar a les…

El papamosques gris Muscicapa striata es deixa veure fàcilment a les bosquines i zones marginals dels boscos, parat en branquillons descoberts, amb una postura característica, que ens illustra l’exemplar de la fotografia El cap, proporcionalment gros, la positura, la llargada de la cua, la manera de moure-la, el vol ràpid i el bec l’identifiquen com a muscicàpid, mentre que el color gris del dors i el clar de baix li són caràcters distintius, així com un lleuger ratllat al pit, que no s’observa a la fotografia, al qual alludeix el seu nom llatí Ateny 14 cm Enric Bartra El papamosques gris…

El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…

Àrea de distribució del cuaenlairat Cercotrichas galactotes als Països Catalans Maber, original dels autors El cuaenlairat és un ocell estival que nia localment al País Valencià A la Catalunya Nord, la resta del Principat i les Balears, és un migrador rar, sobretot a la primavera Ha niat excepcionalment a la Catalunya Nord i resta del Principat Fora del migjorn valencià, és un ocell que s’observa irregularment en migració per les comarques del litoral Els cuaenlairats arriben a les seves àrees de reproducció durant l’abril, sobretot la segona quinzena, i el maig La cria s’inicia el maig, i…

La puput Upupa epops és un dels nostres ocells més entranyables, el cant del qual, conegut de tothom, se sent des de llargues distàncies La seva imatge també ens és coneguda, pel fet que és un ocell que es deixa acostar fàcilment Els individus, siguin mascles o femelles, tenen el dors bru-rosat, un ratllat blanc i negre a les ales i la cua, el bec llarg i corbat i, sobretot, una cresta molt característica La puput nia als forats dels arbres, parets, edificis vells i roques A les fotografies, preses al Vallès Occidental, s’aprecia el tipus de niu i d’aliment que l’adult porta als petits…

L’aligot Buteo buteo és un ocell gros ateny 56 cm, de vol pesant i silueta poc esvelta ales amples, cua grossa i arrodonida i coll curt Les motes del plomatge són molt variables, però és distintiva la ratlla fosca de la cua i els tarsos de les potes, que són nus i grocs, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, presa a Calders Bages Jordi Muntaner Espècie sedentària en una gran part dels Països Catalans algunes parelles abandonen els seus territoris durant els mesos hivernals, però hi retornen cap al febrer L’aligot nidifica en arbres i, més escassament, en cingleres, cosa que s’ha…

Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…

El corriol petit Charadrius dubius és un actiu trescador de sorrals i codolars, en llocs aigualosos Es tracta d’un ocell menut entorn de 15 cm, ben marró del mantell i de pit i amb un collar negre, com s’aprecia en aquest exemplar del Salobrar de Campos Mallorca Jordi Muntaner Malgrat la manca d’informació sobre la totalitat de la població nidificadora als Països Catalans, pot estimar-se que la componen un mínim de 250 a 300 parelles reproductores, distribuïdes de la manera següent 70-80 al Rosselló i el Vallespir, 100-130 a Catalunya i al voltant de 40-50 a les Illes, a més de les que…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…