Resultats de la cerca

L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…

Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…

Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…

Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…

Les bavoses morrudes, de la família dels tripterígids, es diferencien de les bavoses típiques, a part la forma més afuada del musell, pel fet de tenir les aletes dorsals separades La fotografia permet de distingir el dimorfisme sexual en el cas de Tripterygion tripteronotus , una espècie molt abundant a la zona litoral d’algues fotòfiles el mascle exemplar de la dreta, que, a més, presenta una vistosa lliurea nupcial, és de color vermell amb el cap negre, mentre que la femella a l’esquerra és de color marró verdós amb aigües clares, que la fa molt críptica en el seu medi Jean-Georges Harmelin…

Aspecte general extern dels hexacorallaris i detalls de l’esquelet A Exemplar d’actiniari i detalls de la base d’un mesenteri A’ , de la part apical de la columna que conté l’esfínter A " i de la disposició dels septes del seu esquelet A"’ B exemplar de ceriantari i disposició dels septes B’ C colònia de zoantaris i disposició dels septes C’ D colònia de madreporari i disposició dels septes D’ 1 Tentacle , 2 boca , 3 disc oral , 4 faringe , 5 gònades , 6 musculatura longitudinal , 7 sifonòglifs , 8 esfínter , 9 musculatura basilar , 10 septe o mesenteri , 11 disc basal , 12…

Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…

Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…

El mot geotèrmia, des del punt de vista etimològic, fa referència a la calor interna de la Terra Si es deixen de banda els fenòmens d’absorció-irradiació tèrmica causats per la influència solar, que tan sols afecten les primeres desenes de metres de l’escorça terrestre, el fet és que el nostre planeta és una font de calor que irradia de forma contínua energia calorífica vers l’atmosfera Els gradients geotèrmics i els fluxos de calor L’existència d’aquesta calor és coneguda d’antic i es posa de manifest per l’augment de temperatura que s’observa en les perforacions que s’endinsen en l’escorça…