Resultats de la cerca

Colònia d’ Oculina patagonica a l’estatge infralitoral rocós somer de Cabrera El creixement del diàmetre de les colònies oscilla entre 0,6 i 1 cm/any però el creixement potencial en condicions favorables i amb una competència feble pel substrat, pot assolir els 2,2 cm/any Aquest és el cas de comunitats en substrats artificials de recent construcció, com ara espigons o esculleres o ports, amb molta contaminació, o subjectes a processos intensos de sedimentació i erosió Enric Ballesteros Oculina patagonica és un hexacorall de l’ordre dels escleractinis Scleractinia que va ser introduït a la…

Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté…

Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs…

Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…

Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment  terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…

Exemplar de la cubomedusa Carybdea marsupialis d’uns 2 cm de diàmetre i tentacles de 2 m Es pot veure part dels tentacles d’un altre individu sobre l’ombrella Eduardo Obis A l’estiu del 2008 i del 2009 es va produir una proliferació sobtada de la cubomedusa Carybdea marsupialis en algunes platges de la costa d’Alacant, especialment a la zona de Dénia Les meduses petites d’1 a 3 cm van produir picades a més de 2500 persones que es banyaven a les platges als mesos d’estiu Alguns dies es van recollir fins a 260 individus per m 3 , una densitat mai coneguda a la Mediterrània, on fins ara havia…

Un dels bolets de soca més freqüents al nostre territori és Schyzophyllum commune esquizofillàcies, que colonitza fusta morta de tota mena Les làmines que apareixen en la cara inferior, bifurcades, es diferencien de les dels agàrics pel fet que són feses i obertes longitudinalment, seguint l’aresta Observem també la superfície hirsuta del barret a baix August Rocabruna / SCM El principal representant d’aquesta família és Schyzophyllum commune , una espècie cosmopolita molt freqüent sobre arbres morts i fusta de tota mena, que forma barrets 1-4 cm membranosos, fixats lateralment sobre el…

La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…

Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes  Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…

Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’influeixen la…