Resultats de la cerca

Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques, té un…

Quenopodiàcies 1 Bodris Chenopodium botrys a planta sencera, de fulles pinnatífides i tota ella glandulosa x 0,5 b flor femenina x 10 c fruit en núcula, amb el pericarp mig desprès x 10 2 Salat blanc Atriplex halimus a branca florida, de fulles crasses x 0,5 b flor masculina, amb el penant substituït per dues bràctees oposades x 4 c fruit, embolcallat encara per les bràctees x 4 3 Atriplex patula a branques amb fulles i inflorescències x 0,5 b bràctees fructíferes x 4 4 Mirambell Kochia scoparia a branca, amb fulles lanceolades i hirsutes x 0,5 b flor hermafrodita x8 c fruit, cobert…

Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm Calcàries d’…

Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…

La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes…

Variació amb la fondària dels factors ambientals que afecten el bentos marí A i distribució de les principals estratègies tròfiques B La temperatura, els nutrients i la matèria orgànica particulada són factors ambientals amb una variació estacional tant o més marcada que llur variació amb la fondària Eduard Clavero, original dels autors Els organismes que viuen en zones no permanentment submergides són els que es troben més fàcilment a l’abast de qualsevol persona que s’interessi per la mar Són pocs, però, els organismes que hi viuen i, si les onades no cobreixen regularment les…

Caràcters microscòpics principals de les verrucarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Verrucaria nigrescens asc I- i ascòspores B Thelidium incavatum asc I- i ascospora septada i heteropolar C Staurothele fissa asc amb dues ascòspores murals al costat, grups algues himenials Biopunt, a partir d’originals d’O Eriksson i I Pereira Constitueixen un interessant ordre que inclou sobretot líquens crustacis, més rarament esquamulosos o umbilicats, sobretot calcícoles, amb algues protocoecoides, que apareixen de color verd en rascar el tallus Els…

L’aspecte extern dels turbellaris, la coloració del cos i les seves dimensions poden ésser molt variables De fet, segons les dimensions, hom distingeix entre els macroturbellaris i els microturbellaris Els coneixements sobre els turbellaris dels Països Catalans es fonamenten especialment en les espècies de bones dimensions que fan vida lliure en la mar o en les aigües dolces L’espècie de la fotografia, Pseudoceros maximus , viu en l’aigua marina, i té unes dimensions aproximades d’uns 3 o 4 cm La fotografia és presa a Cubelles, a 1 m de profunditat Manuel Ballesteros Els turbellaris són una…

Característiques generals dels tricòpters Tricòpter adult del gènere Lepidostoma Noteu l’aparença típica d’aquests insectes, que els ve donada principalment per la manera de parar-se amb les antenes esteses endavant Les larves d’aquest gènere viuen als rius i a les superfícies higropètriques Amador Viñolas Els tricòpters són insectes holometàbols, que tenen fases de larva i de pupa aquàtiques tret d’una sola excepció Els adults són voladors, i solen veure’s al capvespre i a l’alba En vol poden confondre’s amb petites papallones de colors terrosos, ja que tenen les ales…

Característiques de grup Les efímeres són insectes d’aparença poc vistent, pels colors poc contrastats, ocres, sienes i blancs, i per les ales hialines i el cos allargat i corbat, acabat en dos cercs llargs i molt fins, i de vegades un paracerc d’una llargada semblant Les nimfes són aquàtiques i viuen al fons dels rierols Les efímeres tenen desenvolupament hemimetàbol, amb la particularitat de tenir un estadi de desenvolupament preimaginal, entre la nimfa i l’imago, anomenat subimago , que és aeri i morfològicament semblant a l’adult, però que sexualment és immatur El nom dels efemeròpters…