Resultats de la cerca

Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…

Al llarg dels darrers quinze anys, la sistemàtica vegetal ha experimentat una important revolució en la seva metodologia deguda, per una banda, a la incorporació de la metodologia cladista i, per l’altra, a la utilització de les tècniques pròpies de la sistemàtica molecular en la inferència de les relacions filogenètiques entre els organismes Els estudis filogenètics duts a terme i els arbres resultants han conduït al reconeixement de grups monofilètics naturals i, en conseqüència, han tingut un gran impacte sobre les hipòtesis prèvies de les relacions existents entre els diversos grups…

Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport…

Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els…

Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…

Per a consolidar el projecte del nou Institut i Jardí Botànic, iniciat per l’Ajuntament de Barcelona el 1989, es van necessitar catorze anys S’hi van destinar 15 ha a Montjuïc i, mitjançant un concurs públic, es va contractar l’equip d’arquitectes, dirigit per Carlos Ferrater El nou jardí va permetre definir una proposta arquitectònica que posteriorment ha inspirat nombroses intervencions paisatgístiques arreu del món i que ha rebut el reconeixement de nombrosos premis Roger Rovira Els darrers decennis l’activitat científica i cultural ha progressat en consonància amb les noves demandes…

La classificació dels fongs en vuit fílums, àmpliament acceptada actualment A partir de dades del The Tree of Life Web Project Els fongs en sentit ampli són un grup heterogeni d’organismes heteròtrofs, que no tenen plasts i que han de treure l’energia que necessiten per viure de l’oxidació de restes vegetals o animals fongs sapròfits o d’organismes vius fongs paràsits Els estudis moleculars han tingut una gran repercussió en la sistemàtica actual d’aquest conglomerat d’organismes en què figuren, entre d’altres, algunes floridures que pertanyen al grup dels zigomicots, les cassoletes…

No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra…

L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…

Quitridis paràsits infectant la cèllula d’una alga conjugada cloròfit Són en fase vegetativa, i mostren una vesícula externa, una vesícula interna i un rizomiceli molt ramificat, que serveix per a captar aliments i que, en un cas, passa a la cèllula contigua a la dreta, travessant el septe Jaume Cambra Els fongs d’aquest grup, anomenats també quitridis del grec quitridion , ‘olleta’, són generalment aquàtics, amb cèllules reproductores flagellades, que presenten una gran diversificació morfològica pel que fa a l’aparell vegetatiu i una gran varietat de cicles vitals la majoria són paràsits,…