Resultats de la cerca

La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…

Aquesta petita família de plantes, una bona part de les quals són aquàtiques i pròpies de les sèquies i dels arrossars, comprèn només dos gèneres i una quarantena d’espècies anuals o perennes Tenen les fulles oposades o verticillades, amb estipules les flors, menudes i poc visibles, són hermafrodites i es disposen solitàries a l’axilla de les fulles o agrupades en cimes Les espècies que viuen a l’aigua floreixen i fructifiquen sense obrir les flors, i les granes que produeixen, molt petites, són dispersades principalment pels ocells, però també per l’aigua i pel vent Aquests…

Consideracions generals L’ecotò entre la terra i la mar és brusc i nítid, tal com suggereix aquesta imatge de la costa del cap de Favàritx Menorca Separa dos mons diferents, amb estratègies biològiques distintes, tant en el camp físic com en el camp químic Jordi Vidal La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l’home, i, encara que s’hi navega i s’hi pesca des de fa milers d’anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d’aquest temps no ha estat més que superficial Només la tecnologia moderna, com més va més sofisticada, ha permès de superar en part la incapacitat…

Imatge obtinguda amb un satèllit equipat amb un sensor Sea WIFS, que mesura els canvis de color a la superfície dels oceans i permet obtenir dades sobre les variacions en la producció de clorofilla S’hi aprecia l’alta producció colors vermell i groc associada a les descàrregues primaverals dels rius Roine i Ebre final de maig del 2001 Base de dades de SeaWIFS Project NASA A la majoria dels ecosistemes marins més productius hi ha un nivell tròfic intermediari format per petits peixos pelàgics que s’alimenten de plàncton i que normalment és dominat per una o dues espècies És el cas dels…

La lloma de l’Arenal, amb la més inalterada de les dunes interiors de Petrer Aquestes dunes són originades pel transport eòlic dels sediments dipositats per les avingudes de la rambla de Caprala Ernest Costa L’arenal de Petrer 221, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai constitueix una formació arenosa, situada a uns 3 km al nord-est de Petrer, sobre la lloma de l’Arenal i la rambla de Caprala Només s’hi pot accedir per pistes i camins que parteixen de la carretera N-330, entre els quilòmetres 369 i 370 En realitat es tracta de tres arenals, però un d’ells, situat…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…

Molts aspectes del ginkgo Ginkgo biloba ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits Alguns caràcters són ben arcaics la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat braquiblasts portadors de les fulles Jaume Buesal Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions…

Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…

Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…

Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als…