Resultats de la cerca

Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos…

Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…

Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…

Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…

Insectes d’interès en medicina o en veterinària Els insectes són capaços d’atacar múltiples organismes, però ací farem referència només als que tenen interès mèdic o veterinari Els danys que produeixen són fonamentalment de dos tipus directes o indirectes En el primer cas hem de distingir entre els que produeixen simples molèsties, que poden ser de consideració diversa, i els paràsits endoparàsits o ectoparàsits, que són causa directa de malalties Entre els del segon grup hi situem els insectes que actuen de vectors o transmissors d’organismes patògens, atès que, en darrer terme, aquests són…

Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae Les…

La reproducció dels peixos Potser una de les característiques més notables dels pisciformes és que gaudeixen d’una elevada fecunditat, cosa que es posa de manifest en una massiva producció d’ous i d’embrions Nogensmenys la fecunditat oscilla d’uns grups als altres l’àmbit de variació se situa entre uns quants ous, en el cas de Latimeria , i diversos milions, com s’observa en els teleostis marins, per exemple, el bot Mola mola Els peixos ofereixen diferents estratègies reproductives, cadascuna caracteritzada per determinades adaptacions morfològiques, per processos fisiològies, pel…

Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils són vertebrats…

Els arcostemats El grup dels arcostemats és considerat com un dels més arcaics dins dels coleòpters Avui dia n’existeixen poques espècies, repartides principalment a les zones tropicals, i en canvi se’n coneixen restes fòssils molt antigues, corresponents al Permià superior El grup ha estat subdividit en quatre famílies de les quals només una, la dels tetrafalèrids Tetraphaleridae , posseeix un representant mediterrani, Crowsoniella relicta , descrit per Pace 1976, a Itàlia És possible que aquest petit endogeu pugui tenir representants als Països Catalans, on la fauna endogea és…

Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…