Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
El tapís de la reina Dido
Art gòtic
El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…
Quin era el preu d’un home?
Pàgina d’un exemplar manuscrit de la Lex Visigothorum , segle VII BNM / Aisa Què calia pagar per a adquirir la propietat d’un instrumentum vocalem , és a dir, una eina parlant com deien els juristes romans, en època carolíngia Què era més car, l’ instrumentum vocalem esclaus, l’ instrumentum semivocalem bestiar o l’ instrumentum mutum eines Depenia de la qualitat de l’ instrumentum , dels serveis que se’n podien obtenir La modalitat esclavista de producció devia entrar en crisi al final del segle VII, i, després, la invasió musulmana segle VIII i les posteriors lluites entre cristians i…
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’…
La sal dels Cardona
La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
La desamortització al País Valencià
PMadoz, JNin, 1873 ECSA El procés desamortitzador començà a la segona meitat del regnat de Carles IV amb els primers decrets preparats pel secretari d’Hisenda Miguel Cayetano Soler, que s’aprovaren el 1798 Entre els anys 1798 i 1808 es vengué una important quantitat de béns eclesiàstics, amb l’autorització del Papa, per afrontar l’enorme deute creat per les necessitats financeres de la monarquia absoluta A partir del 1808, la desamortització estigué íntimament unida al procés revolucionari burgès, però aquest fet se sobreposà al problema financer heretat de l’absolutisme, que determinà el seu…
La literatura popular valenciana
La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…
La difusió de les vinyes
“En el nom de Déu Jo Mir, que anomenen d’altre nom Llobet, a tu Aurundina i als teus fills, aquests són Unigil, Venrell, Guistrimir i Mascarell És manifest que vaig concedir a tu Aurundina, dona, i al teu marit difunt, Guifré, el pare d’aquests teus fills susdits, dues terres meves pròpies per a complantar per precària, les quals tinc al comtat de Barcelona, al Maresme, a la vila de Premià i al seu terme, perquè les plantessis i féssiu créixer les vinyes, tal com ho heu fet, i perquè us faci d’això una carta legítima de tota aquella meitat, per la vostra labor i plantació, tal com ho faig I…
La vila d’Olot
Art gòtic
L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…
Les tribulacions de l’arquebisbe de Narbona
El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina