Resultats de la cerca

Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…

Aquest frontal és perfectament datat Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba o Villalba, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic núm inv 1951 Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada Frontal de Jesús i els Evangelistes, un encàrrec d’Arnau de Villalba, abat de Sant Joan de les Abadesses, del 1393 El teixit de fons, amb ordit i trama de seda vermella, sembla d’origen valencià, i els brodats de seda, plata i or es relacionen amb algun…

Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…

El segle XIV és per a la Seu Vella la centúria més brillant des del punt de vista artístic Si al llarg del segle XIII es bastí la gran arquitectura del temple i s’inicià el cos claustral, durant el tres-cents es continuà el procés constructiu d’aquest àmbit, es modificà la planta romànica del temple amb l’erecció de capelles privades concebudes per a ús funerari i s’endegaren els grans projectes artístics de la façana de ponent i la torre campanar Crist entronitzat beneint, clau de volta del tram absidal de la capella de Jesús de la Seu Vella, construïda pel bisbe Arnau Sescomes…

Les notícies documentals Es coneixen tan sols dues mencions documentals de Ramon Cascalls, escultor de Berga, de la mateixa procedència que el seu conegudíssim parent germà, cosí germà o oncle Jaume Cascalls En el primer document, una acta notarial del 6 de desembre de 1341, Ramon Cascalls, juntament amb l’arquitecte Bernat Roca, testimonia que l’esmentat Jaume accepta l’aprenent Antoni Roure Cal esperar fins el 23 d’agost de 1365 per tornar a trobar esmentat l’escultor, concretament en un contracte establert a Girona entre ell i Pere Comte, pel qual es comprometia a obrar, per…

Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…

Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…

El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials…

Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…

L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…