Resultats de la cerca

Introducció El tram de les Drassanes del recinte murallat gòtic de Barcelona, l’únic conservat, amb la torre portal de Santa Madrona ECSA – GSerra Potser allò més significatiu de la construcció gòtica no són les grans realitzacions arquitectòniques, d’una serena i esplèndida majestuositat que s’ha volgut evocadora d’una harmònica civilitat, de segur contradictòria amb el convuls temps que les va erigir Aquestes obres de buscada perennitat i ric contingut programàtic, que els seus promotors i artífexs aconseguiren amb una elaborada arquitectura, s’han de contemplar sempre al costat dels grans…

Interior del temple, que segueix amb poques variants el model de Santa Maria del Pi AB - GSerra La construcció de l’església gòtica dels Sants Just i Pastor, situada en un emplaçament privilegiat del cor de la ciutat medieval, s’inscriu, al segle XIV, en un procés general de renovació de les parròquies urbanes barcelonines Però els seus orígens són anteriors i, si bé hi ha indicis que és més antiga, les primeres notícies documentals de l’existència d’un temple sota aquesta advocació daten del segle X Les fonts indiquen que devia trobar-se a la part anterior del temple actual, que probablement…

A més del seu interès pel fet de ser l’únic testimoni d’arquitectura cistercenca conservat a la Catalunya Vella, on la implantació de fundacions monàstiques tradicionals era nombrosa, el monestir de Cadins exemplifica en un mateix espai el trànsit del romànic epigonal cap a les innovacions de l’arquitectura gòtica Situat a poca distància de la població altempordanesa de Cabanes, d’aquest monestir –el segon més antic a Catalunya de la branca femenina de l’orde– només es conserven l’església i algunes restes esparses Façana lateral sud, reforçada per contraforts que assenyalen el pas cap al…

El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…

Pintor i cortiner de Barcelona i Saragossa, Guillem Talarn era fill de Gabriel Talarn, probablement el cortiner homònim que apareix documentat a Barcelona i Saragossa fins el 1418 Hi ha notícies de la nissaga dels Talarn a partir de Bernat Talarn, corredor d’orella que tingué tres fills Gabriel, Bernardó –que ingressà en el taller del perpunter Antoni Olzina per aprendre l’ofici el 1393, a l’edat de 13 anys– i Bartomeua Des del 1393 fins al 1400, Gabriel figura com a pintor de Barcelona, i dos anys més tard, el 1402, contractà conjuntament amb Juan Solana un retaule dedicat a santa Caterina i…

Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’any 965, de l’…

Els molins fariners de la Vila són extramurs de Montblanc, a 1 km cap a llevant i dins la partida de Vila-salva, a la vora dreta de l’Anguera, poc abans que conflueixi amb el Francolí Ben a prop seu hi havia l’assentament medieval de Duesaigües o Vila-salva, nucli primigeni de Montblanc que s’acabà abandonant definitivament al segle XIV Tant el 1155 com el 1163, els privilegis montblanquins esmenten molins, però arquitectònicament els molins de la Vila que han arribat als nostres dies són posteriors, del segle XIII i la primeria del XIV Es tracta de dos casals de molins fariners el molí de la…

Retaules de Bernat i Jaume Serra i Valentí Montoliu al bisbat de Tortosa Se n’indica l’emplaçament original Les dades corresponen a l’encàrrec de l’obra o a la data de la notícia més antiga que se’n té S Mata Ja des del darrer quart del segle XIV, però en especial durant la llarga prelatura del bisbe Ot de Montcada 1415-73, el bisbat de Tortosa, que era llavors molt més extens que en l’actualitat vegeu el volum Arquitectura I d’aquesta collecció, pàg 32, es constituí en un nucli pictòric molt interessant El seu eix oscillà entre les comarques del Baix Ebre, l’Alt i el Baix Maestrat i els…