Resultats de la cerca

Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…

Clau de volta amb l’escena de la Coronació de la Mare de Déu i extrems dels nervis de la volta del presbiteri ECSA - GS El testament del comte d’Urgell Ermengol X, del juliol del 1314, ordenava construir un convent de predicadors a la partida de la Plana de Vilanova, a Balaguer, prop del cap del pont, i que es compressin llibres, calzes d’argent, robes, ornament i tot el necessari per a bastir el nou convent, on havien de viure un prior i dotze religiosos Del conjunt conventual, aixecat al llarg del segle XIV i el primer terç del segle XV, avui queden l’església, sense la façana original, el…

Situació i topografia La ciutat de Balaguer, capital de l’antic comtat d’Urgell i ara de la comarca de la Noguera, és a la riba dreta del Segre La població s’estén al sud del turó on s’alça el Castell Formós, edificat al mateix lloc on hi havia la suda en època islàmica, i al sud-est de l’església de Santa Maria antiga església de Sant Miquel Vista aèria de la ciutat, que fou la capital del comtat d’Urgell, amb la gran plaça del Mercadal, peça clau en la trama urbana J Todó És impossible d’entendre l’urbanisme actual i medieval de la ciutat de Balaguer sense valorar les seves arrels…

La font de l’Àngel de Tortosa al seu emplaçament original, vers el 1870 Es tracta d’una obra de gran ambició del mestre Guillem Saera, construïda entre el 1440 i el 1442 AHCTE Dins del marc general d’un règim climàtic mediterrani, amb sequeres periòdiques i pluges irregulars, és lògic que aparegui regularment una preocupació per la manca d’aigua En el decurs de la baixa edat mitjana diverses poblacions catalanes, com Barcelona, Cervera, Girona, Manresa o Tortosa, entre d’altres, van afrontar aquest problema i van iniciar la construcció de xarxes de proveïment d’aigua viva per al consum de…

L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…

Els antecedents En color negre, a la planta, els sectors que resten de l’obra gòtica AjB – DA, 1992 La casa de la Ciutat barcelonina no és un edifici gòtic sinó el resultat d’un gran nombre de transformacions que, des del segle XIV, han configurat l’actual conjunt com una suma d’elements en constant evolució, una petita part dels quals és d’origen medieval Tot i el seu gran interès, els manca la coherència orgànica pròpia d’un projecte unitari Això té a veure amb els canvis, però també amb el mateix procés constructiu de l’edifici, que mai no va ser bastit com un tot ex novo , sinó que des…

Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…

La historiografia Els estudis monogràfics sobre vidrieres són tardans, com també els intents d’integrar-ne l’evolució estilística dins la general de les arts del gòtic Dalmases – José-Pitarch, 1984 No obstant això, ja al segle XIX alguns historiadors i viatgers inclogueren en els seus escrits referències a algunes peces de vitralleria gòtica conservades a Catalunya Al llarg del segle XX s’afegiren a aquestes anotacions tot un munt de notícies disperses en articles i llibres no específics sobre la matèria Alguns diccionaris d’artistes també van incloure els mestres de vidrieres Entre totes…

La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…

Els objectes de ceràmica, per al seu estudi, presenten dos avantatges respecte a d’altres elaborats amb materials diferents la seva perdurabilitat en el temps i la impossibilitat de reciclar-los Se sap del cert que part dels atuells de metall o de vidre, un cop fets malbé, es recollien, es refonien i se’n feien de nous, de manera que moltes peces antigues han desaparegut reconvertides en objectes diferents Els materials orgànics són peribles, és a dir, es descomponen si no es conserven en unes determinades condicions ambientals Una peça de ceràmica es pot fragmentar, pot perdre la decoració,…