Resultats de la cerca

Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i definir la…

Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…

En el decurs dels treballs de restauració del palau Pallejà aparegueren, a l’octubre del 1997, les restes d’un important conjunt de pintures murals Aquest edifici, situat al carrer de Lledó, 4, ha estat esmentat ocasionalment i de manera errònia amb el nom de palau Fiveller, tot suposant que Joan de Fiveller i de Santcliment, conseller de la ciutat de Barcelona, hi havia viscut L’estança que acollí aquestes pintures havia tingut una alçada de 7,25 m La paret oest feia 5,10 m d’amplada, i la paret orientada a nord, més de 14 m A la paret sud, quatre grans arcades obrien aquest…

Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…

El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…

En la introducció a Aragó de l’estil italogòtic –inspirat en els models creats pels pintors sienesos del segle XIV– s’ha de tenir en compte l’activitat pictòrica prèvia de Ferrer Bassa al palau reial de l’Aljafería, per encàrrec de la família reial, on va fer uns quants retaules que ja mostraven als saragossans les noves modalitats artístiques d’origen italià Per a la capella de Sant Martí, adossada a l’angle nord-est del palau, va fer els retaules de Santa Maria i Sant Martí, encarregats pel maig del 1339 Trens, 1936, pàg 165-166, doc VIII-XIII Amb tot i això, l’estil italogòtic es consolidà…

Les dades documentals de l’artífex Les notícies conegudes de l’escultor Bartomeu de Rubió abasten del 1360 al 1379 i el vinculen laboralment a la catedral de Lleida, on actua al llarg d’aquest període com a mestre d’obres Com a tal va assumir responsabilitats arquitectòniques, tot i que l’àmbit artístic en el qual la historiografia li reconeix un paper destacat és l’escultòric El retaule major de la catedral iniciat el 1360 i enllestit pels volts del 1362 és la realització clau dins el seu catàleg i el referent obligat a l’hora d’abordar-ne la biografia artística La seva direcció i…

Figura de marbre de sant Andreu, procedent de l’altar major de l’església de Sant Andreu de la Selva del Camp Baix Camp, tal com era abans que fos malmesa durant la Guerra Civil Espanyola El rector de l’església, Ramon Prunera, va encarregar-la a Guillem Timor el 1345 ©IAAH/AM La vila de Montblanc conegué una època de gran esplendor artística al segle XIV Un dels artistes que hi residien a mitjan segle era Guillem Timor Duran i Sanpere ja va cridar l’atenció sobre aquest personatge per si, en un futur, es podia descobrir algun tipus de relació directa o indirecta entre Timor i el retaule…

L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que caracteritzen el segon…

Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…