Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
L’escultura gòtica al voltant del 1500
Art gòtic
Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…
El panorama artístic a Tarragona
Art gòtic
La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en aquells moments…
Les escoles pictòriques de Tarragona
Art gòtic
Taula central, amb la Mare de Déu entronitzada, del retaule dels Goigs de la Mare de Déu de Cabassers Priorat, versemblantment una obra de joventut de Mateu Ortoneda SCRBM – CAymerich Tot i que es coneix l’activitat de Joan Mateu a Tarragona 1383-1414 i que es té notícia d’un retaule encarregat al pintor Nicolau Frecton per a l’església parroquial de la Selva del Camp, pel preu de 60 florins 1383, els dos grans pintors de l’escola tarragonina del primer internacional van ser Ramon de Mur i Mateu Ortoneda Els principals pintors barcelonins d’aquest període també treballaren per a les contrades…
La creu processional major de Traiguera, obra singular de Bernat Santalínea
Art gòtic
Els primers anys de la quinzena centúria, l’actual església parroquial de l’Assumpció de Traiguera Baix Maestrat, Castelló va gaudir de transformacions arquitectòniques significatives i, simultàniament, va enriquir el seu tresor litúrgic, en modernitzar-lo mitjançant les pautes del nou corrent internacional que impregnava les arts plàstiques a les ciutats de Barcelona i València Per aquest motiu, els jurats de la vila de Traiguera, en un moment de puixança econòmica i artística, desitjosos de contractar l’argenter més destacable d’aquell territori, es van decidir pel mestre morellà Bernat…
Mateu Ortoneda
Art gòtic
Retaules de Mateu Ortoneda S’assenyalen els retaules documentats les dates corresponen a l’encàrrec de la peça o a la data de la notícia més antiga que se’n té i els que porten la signatura del pintor, de datació aproximada S Mata El pintor Mateu Ortoneda va néixer cap al 1377, possiblement a Riudecanyes Baix Camp, i morí a Tarragona després del 1433 Un document de l’any 1391 informa que el pare del pintor es deia Bernat i que era veí de Riudecanyes La mare, Antònia, havia mort abans En l’esmentat document, signat a Barcelona el 12 de juliol, Mateu Ortoneda declarava ser major de catorze anys…
El monestir de Poblet (segles XIV-XV)
Art gòtic
Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…
El frontal de Sant Jordi de la capella del palau de la Generalitat
Art gòtic
Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451 Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General ©RManent A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla…
El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida
Art gòtic
Del retaule de pedra a la generalització del retaule pintat Escena de la dèisi i la resurrecció dels morts del retaule del Salvador d’Albatàrrec BL/©MLDC Al llarg de la segona meitat del segle XIV es constata a Lleida la presència de diversos pintors dedicats a tasques secundàries, sovint relacionades amb la decoració d’obres escultòriques Joan Garcia, documentat entre el 1382 i el 1420, arribà a Lleida des de Barcelona per collaborar en la policromia del retaule de pedra de l’altar major de la Seu Vella, on també treballaven Pere Soler, Jaume de Pou, a Barcelona entre el 1367 i el 1377, i…
Presències catalanes a la pintura de Sardenya
Art gòtic
Els precedents La conquesta catalana de Sardenya iniciada el 1323, amb el desembarcament de l’infant Alfons a Palma de Sols i continuada el mateix any amb el setge de la capital del judicat de Càller, que capitulà el 1326, no tallà d’arrel les sòlides relacions amb la cultura pictòrica italiana, en particular, la toscana el fet no pot sorprendre, si es considera que pels mateixos anys a Barcelona també s’imposava l’estil gòtic italià, impulsat per comitents com Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós, a través de Ferrer Bassa Sant Julià caçant, compartiment del retaule de l’Anunciació atribuït…
El panorama artístic als països de la Corona d’Aragó
Art gòtic
L’arribada d’artistes estrangers als països de la Corona d’Aragó, tal com s’estudia en el capítol anterior, afavorí la renovació del paradigma figuratiu d’acord amb el nou llenguatge internacional, però aquesta renovació també es va donar gràcies als intercanvis entre els diversos països que pertanyien a la Corona Amb anterioritat, alguns artistes catalans influïts per la pintura italianitzant havien difós aquest llenguatge als altres territoris de la corona catalanoaragonesa La pintura valenciana palesa inicialment el pes important que va tenir la cultura figurativa catalana, principalment l…