Resultats de la cerca

Esperit d’època i tradició Sant Vicenç martiritzat a les graelles, compartiment del retaule major de l’església de Sant Vicenç de Sarrià ara Barcelona S’atribueix al Mestre de Castelsardo, que finalitzà l’obra després de la mort de Jaume Huguet 1492, a qui havia estat encarregat el retaule ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà La divisió de l’esdevenir del temps entre edat mitjana i edat moderna és absolutament convencional i, per tant, tan aleatòria com irrefutable Tot i així, algunes escoles historiogràfiques van voler veure en el món mediterrani del pas del…

Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…

En el decurs de la dècada dels anys seixanta del segle XIV sorgí a Europa una nova variant dins l’art gòtic que es coneix amb el nom d’estil internacional per l’homogeneïtat i la proximitat de l’art produït als principals focus artístics europeus Es tracta d’un art de tipus aristocràtic que neix amb la voluntat d’evidenciar el poder de les corts que s’originaren arran de la mort del rei de França Joan II el Bo † 1364, principalment les de Berry, Anjou i Borgonya, les quals havien de competir amb les de França i Anglaterra La Corona d’Aragó s’integrà dins aquesta xarxa amb el prometatge del…

Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’una altra personalitat que…

Un dels monuments funeraris gòtics més bells de Catalunya és el sepulcre de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Tarragona, situat a la dreta del presbiteri de la catedral tarragonina vegeu també el capítol d’Emma Liaño “La catedral de Tarragona”, en el volum Arquitectura I , pàg 346-355, d’aquesta obra Segons consta en alguns documents, el 1337 es trobava en obres Es troba aixoplugat per un arcosoli polilobulat, emmarcat per pinacles ornamentats delicadament Alguns components puntuals de la decoració, com els caps coronats de flors, s’han interpretat com a símbols d’origen clàssic allusius a…

Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va…

La còpia i la illuminació oficis i obradors A la baixa edat mitjana, en l’entorn de Catalunya i de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, pel que fa a la factura i decoració de llibres, ocorre quelcom de similar del que passa a la major part de centres de producció europeus s’aferma una tendència vers la progressiva especialització de funcions en la còpia, caplletració, decoració, illustració, relligament, cobriment i comercialització del llibre manuscrit Això no vol dir que una mateixa persona no pugui realitzar més d’una d’aquestes funcions alhora o en moments diferents, o que hi…

El més rellevant i influent dels artistes medievals mallorquins va ser l’escultor, arquitecte i també empresari artístic Guillem Sagrera, nat presumiblement a Felanitx cap al 1380 en el si d’una família dedicada al llarg de diverses generacions a la construcció i a la talla i el transport de pedra Sagrera va fonamentar la seva activitat empresarial, pel que fa als efectius humans, en els seus parents coetanis fills, cosins, nebots, etc, que van participar en les seves iniciatives formant ensems un potent clan professional –aglutinat pel talent i la capacitat organitzadora de Guillem, segons…

Des de les primeres notícies sobre Lluís Borrassà –facilitades per J Puiggarí el 1860– fins ara, la consideració de la seva pintura ha estat molt gran Puiggarí va ser qui va atribuir per primera vegada una taula a Lluís Borrassà, la benedicció de sant Hipòlit als seus servents del retaule dels Sants Llorenç, Hipòlit i Tomàs d’Aquino de la catedral de Barcelona ara al Museo Franz Mayer de Ciutat de Mèxic L’obra de Borrassà va gaudir encara de més acceptació a partir dels primers anys del segle XX, arran del descobriment que l’identificava com l’autor del retaule de Santa Clara de Vic La màgia…

Caplletra N amb les figures de sant Pere i sant Pau, del Missal de Santa Eulàlia CB/ACB, ms 116, foli 274 – GSerra A la darreria del segle XIV la renovació general de les arts figuratives no va deixar al marge la illustració de manuscrits Pels volts del 1400 es començaren a imposar transformacions ostensibles en la tradició italianitzant i la implantació del gòtic internacional prosperà, per bé que els canvis no foren unitaris ni tingueren sempre un caràcter radical La illustració catalana de l’internacional ens ha llegat obres ben diverses i també esplèndides, les quals no descriuen el…