Resultats de la cerca

Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall…

Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…

La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…

La influència del nou corrent estilístic del primer gòtic internacional possiblement arribà a Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV L’acceptació de les noves propostes promogué un progressiu abandó dels antics models italianitzants, introduïts pels Bassa i seguits per Ramon Destorrents i els Serra, i en el seu lloc la pintura, la miniatura i l’escultura es començaren a expressar en aquesta nova variant gòtica Les vies d’entrada d’aquest art cortesà a Barcelona i, en general, al Principat, foren diverses Arribà, com hem vist, des dels principals centres artístics europeus,…

En la introducció a Aragó de l’estil italogòtic –inspirat en els models creats pels pintors sienesos del segle XIV– s’ha de tenir en compte l’activitat pictòrica prèvia de Ferrer Bassa al palau reial de l’Aljafería, per encàrrec de la família reial, on va fer uns quants retaules que ja mostraven als saragossans les noves modalitats artístiques d’origen italià Per a la capella de Sant Martí, adossada a l’angle nord-est del palau, va fer els retaules de Santa Maria i Sant Martí, encarregats pel maig del 1339 Trens, 1936, pàg 165-166, doc VIII-XIII Amb tot i això, l’estil italogòtic es consolidà…

Retaule de Sant Jordi del Mestre de Xèrica, pintor que exemplifica els contactes entre la pintura valenciana i la catalana MMX Nombrosos artistes protagonitzaren intercanvis molt importants entre els diversos països de la corona catalanoaragonesa durant el segon internacional Alguns ja eren actius en el moment del primer internacional, com ara Pasqual Ortoneda, pintor de Tarragona que viatjà a Osca, a Saragossa i finalment a la Franja o Bernat Despuig, que tingué contactes amb l’escola valenciana i amb les terres del bisbat de Tortosa Altres exemples de pintors del segon internacional que…

L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…

L’abast i els límits de la tradició historiogràfica Canelobre arborescent o de lliri, d’autor anònim Aquest exemplar forma part d’una parella de canelobres de ferro forjat que procedeix de l’antiga abadia benedictina de Santa Maria de Serrateix Es pot datar al segle XV Pertany al grup de canelobres arborescents d’ornamentació més rica, ja que combina la decoració de flors amb la de fulles Al cimal, diversos branquillons arquejats amb sengles flors formen una copa d’arbre De la part inferior de la tija surten tres barretes també coronades per flors, amb un tractament plàstic de tendència…

S’ha dit amb raó, i amb això hi ha concordança i plebiscit popular en un ampli marc de la crítica artística catalana i hispana Company, ep 2006, que la moda pictòrica de l’ ars nova o realisme flamenc s’imposà amb gran èxit arreu de l’Europa del segle XV, Catalunya i el País Valencià inclosos A casa nostra bona part d’aquest nou influx va ser degut al gust personal d’Alfons el Magnànim 1396-1458, coronat rei el 1416, tot i que també el clergat de l’època, la noblesa, la burgesia i les corporacions municipals es van decantar clarament per la moda flamenca Aquest art, especialment pel que fa a…

Retaule de l’Epifania, obra d’un mestre anònim Els nous corrents de devoció sorgits al final del segle XIV i l’inici del XV, que incidien en la pràctica de l’oració i la meditació privades, segurament van incentivar la creació de mobles com aquest retaule de petites dimensions, de vers el 1450, atribuït per alguns estudiosos a Jaume Huguet i destinat a l’oratori d’alguna casa benestant Presidit per l’Epifania, el retaule inclou també la Crucifixió, en la qual es veuen les imatges de dos donants presentats per sant Antoni Abat i per una santa màrtir no identificada i l’Anunciació, a banda i…