Resultats de la cerca

Taula en què els habitants de Tours recuperen el cos de sant Martí aprofitant un descuit dels soldats de la ciutat de Poitiers Va formar part del retaule de Sant Martí Sescorts ©MEV – JMDíaz En el sisè volum de la seva obra A History of Spanish Painting 1935, CR Post presentava als lectors una nova personalitat artística, que batejava, encertadament, com a Mestre de les Figures Anèmiques El professor americà hi va veure un seguidor de l’aleshores anomenat Mestre de Sant Jordi, pintor actiu a la segona generació del gòtic internacional a Catalunya, que des de fa temps ha estat identificat amb…

Rajola de terracota, obrada a Barcelona Aquesta peça funcional, datable al segle XIV, està decorada amb un floró central en relleu inscrit dins d’un medalló ©Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, núm inv 7710 – JPuig Des de l’època de constitució a Barcelona de la confraria de Sant Hipòlit, entre el 1402 i el 1404, quedaren establertes tres branques diferents dins de la producció de ceràmica els ollers, els gerrers i els rajolers Excepte els rajolers, els altres artesans normalment empraven el torn per a donar forma als atuells propis dels seus respectius oficis De vegades, però, també…

Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de…

La història dels jueus catalans, brillant i tràgica, es pot apreciar a través de l’estudi dels seus llibres Com a traductors de l’àrab i l’hebreu, exerciren un paper essencial en la transmissió, a l’Europa llatina, de les ciències cultivades als països musulmans i tingueren un paper molt notable en la producció de llibres, especialment com a enquadernadors, proveïdors de paper i llibreters Gràcies a la seva gran cultura, acumularen biblioteques personals de gran importància, com ara la del metge Lleó Grec, de Mallorca Jafudà Mosconi, †1377, biblioteca pretesa per Pere III Rubió i Lluch, 1908-…

Un dels monuments funeraris gòtics més bells de Catalunya és el sepulcre de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Tarragona, situat a la dreta del presbiteri de la catedral tarragonina vegeu també el capítol d’Emma Liaño “La catedral de Tarragona”, en el volum Arquitectura I , pàg 346-355, d’aquesta obra Segons consta en alguns documents, el 1337 es trobava en obres Es troba aixoplugat per un arcosoli polilobulat, emmarcat per pinacles ornamentats delicadament Alguns components puntuals de la decoració, com els caps coronats de flors, s’han interpretat com a símbols d’origen clàssic allusius a…

La jerarquia professional Els oficis i les confraries La necessitat d’estructurar i regular la pràctica dels oficis es va fer evident ben aviat, però els camins per a arribar a aquestes associacions, més o menys organitzades i reglamentades segons els llocs, van ser diversos Aquesta diversitat la trobem fins i tot en la denominació i en la definició mateixa d’aquestes associacions La terminologia depenia molt del fet que el factor religiós tingués o no un paper en la seva vida corporativa A Catalunya, aquestes associacions es coneixeran gairebé indistintament com a associacions menestrals ,…

Durant l’edat mitjana Catalunya fou pròdiga en la producció de xapes de guarniment Aquestes peces eren obrades per argenters i servien per a l’ornamentació del bestiar domèstic que gaudia d’un arreu propi Bona part de les peces que conformaven aquests arreus s’han perdut i tan sols en resten les representacions pictòriques o escultòriques, les referències documentals i les xapes de guarniment La majoria de xapes conservades van pertànyer a cavalls, mules i altres animals de peu rodó, si bé també els gossos, els falcons i aus diverses en tingueren de pròpies Un dels escassos exemples de xapa…

Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…

Portada de la Canònica de Sant Feliu de Girona L’església canonical de Sant Feliu, vora el portal de Sobreportes, és, després de la seu, l’edifici religiós més important de la ciutat Durant segles va tenir una notable comunitat de canonges i clergues i un culte molt vinculat a la catedral Començada vers el 1200 al solar d’una església anterior, allà on la tradició deia que havia patit martiri el sant titular, és una barreja harmoniosa d’església romànica en planta, i cobertes, campanar i altres elements d’estil gòtic La portada de la façana sud, flanquejada per arcosolis que havien allotjat…

Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en la lluita contra els musulmans Les cerimònies que honorarien Ermengol durant les exèquies…