Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Eines de Rotllí Gautier, mestre major de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Data 27 d’octubre de 1442 Mossèn Pau Cardona, procurador de l’obra de la Seu Vella, fa relació de les ferramentes que eren del difunt Rotllí Gautier, mestre major de la catedral, i que foren comprades per la fàbrica “Còpia del discret mossèn Pau Cardona, procurador de la obra de la seu de Leyda, dels ferraments que la obra a comprat dels béns de mestre Rollí, quòndam, mestre de la obra de la dita seu” Divendres, vint-i-set del mes d’octubre de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC XXXX II “ Primo , XXXVIII parells de gúbies o informadós, a raó de VIII dinés per peça, que munten XXV sous,…
Els salaris i el règim salarial en el treball de la construcció
Art gòtic
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el…
L’escultura decorativa a la catedral de Barcelona
Art gòtic
Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…
La cerimònia de córrer les armes en honor de la reialesa
Art gòtic
Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…
Els materials i les eines de la construcció
Art gòtic
Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es…
Arnau Gassies i els tallers del Rosselló
Art gòtic
Miracle del Mont-Saint-Michel del retaule dels Sants Miquel i Hipòlit de Palau del Vidre, d’Arnau Gassies, contractat el 1454 CGPO/CDCROA – JBMathon Com succeeix sovint en el terreny de la investigació sobre la pintura medieval, la definició de la personalitat artística d’Arnau Gassies parteix de l’associació entre una troballa documental i una obra conservada En concret, fou la combinació dels treballs de diferents historiadors, això és, la recerca arxivística de Pau Masnou i els estudis estilístics de Ch R Post, unit a un profund coneixement del patrimoni artístic rossellonès, el que…
Antoni de Llonye
Art gòtic
La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…
La catedral de Girona (segle XVI)
Art gòtic
El postcongrés de 1416-17 Com s’explica en el volum Arquitectura I de la present obra, en realitzar-se la consulta o congrés de la catedral de Girona dels anys 1416-17 la volta de la gran nau única era encara tota per fer Des que es va acabar la capçalera completament, poc més enllà de mitjan segle XIV, només s’havia avançat en la construcció de les capelles laterals La convocatòria de l’esmentada reunió del 1416 i la decisió del bisbe Dalmau de Mur l’any següent d’escollir finalment el projecte de nau única van tancar la llarga polèmica que s’arrossegava des d’abans de la primera consulta…
Els Claperós i la seva activitat a Barcelona i Girona
Art gòtic
Antoni Claperós i els seus dos fills, Joan i Antoni, han estat considerats tradicionalment els millors representants de l’escultura gòtica catalana en el pas de les fórmules internacionals al realisme d’influència flamenca Efectivament, la seva obra suposa una producció important dins de l’escultura d’aquest moment, especialment a Barcelona, però també a Girona Davallament de la Creu i noces de Canà, claus de volta de les ales nord i est del claustre de la catedral de Barcelona, prop del templet del brollador La primera va ser feta el 1448 per Antoni Claperós i la segona, del mateix moment,…
La il·lustració de manuscrits al segle XIII
Art gòtic
L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…