Resultats de la cerca

Capelles laterals de Santa Maria del Pi L’església parroquial del Pi, a Barcelona, és una de les expressions més pures i ben resoltes de l’arquitectura gòtica catalana Encara ara no es coneix amb exactitud el mestre d’obres autor de la traça, però sens dubte devia ser un dels principals del moment L’edifici, començat vers el 1320, es considera el model per antonomàsia dels temples d’una nau, coberta amb voltes de creueria i capelles laterals obertes entre els contraforts Les del sector dret o de l’epístola foren finançades per burgesos parroquians del Pi, com Bartomeu Oliver, Guillem Turell,…

Tradicionalment la historiografia ha identificat la figura de l’alemany Joan Frederic –el “jove alemany del mestre Miquel”– i la de Joan Kassel –escultor, també d’origen germànic– Sovint, entenent que es tracta d’una sola figura artística, hom parla fins i tot de Joan Frederic de Kassel Tanmateix una anàlisi exhaustiva dels documents que fan referència a aquesta qüestió ens ha portat a la conclusió que es tracta de dos artistes que treballaren parallelament Es té constància que Joan Frederic era a Barcelona entre el 1489 i el 1511, i Joan Kassel –de qui es conserva alguna obra documentada, a…

Introducció Ja ha estat assenyalada la importància de la influència francesa en el període de la recepció de l’estil gòtic a Catalunya, si bé de forma puntual en les escultures del taller de Sant Bertran de Comenge També amb relació a l’obra del mestre Bartomeu, que un sector de la crítica ha arribat a suposar francès La importància dels contactes de Catalunya amb l’art que es va fer en els territoris que avui coneixem com França va continuar durant la primera meitat del tres-cents, més enllà del moment de l’assumpció de l’art gòtic Sovint, però, aquests contactes artístics no es van veure…

Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…

Els grups del Sant Sepulcre o Sants Enterraments són una interpretació escultòrica de l’enterrament de Jesús que arriba a constituir una de les expressions més característiques de la imatgeria del gòtic tardà i de la pietat de la baixa edat mitjana Difosos arreu d’Europa –particularment entre França, els Països Baixos i l’Alemanya occidental– també tenen una presència força significativa a l’Europa meridional i particularment a Catalunya, on apareixen durant els segles del gòtic i persisteixen, amb diverses variants iconogràfiques i tipològiques, fins a l’època contemporània Es coneixen, al…

Interior vers ponent de la nau central de la Seu Vella de Lleida La primera pedra de la catedral es collocà el 1203 i l’edifici es va consagrar el 1278 Enciclopèdia Catalana – XGoñi El període que descriu aquest capítol és, en la història de l’art, una època de transició que s’intentarà explicar tenint en compte un ampli marge cronològic pel que fa a l’inici, i un límit final precís, el 1291, any en què finalitza el regnat d’Alfons II i comença el de Jaume II A partir d’aquest moment, durant el regnat de Jaume II 1291-1327, l’art gòtic es va desenvolupar a Catalunya en tota la seva plenitud…

El cercle de la Seu Vella de Lleida L’obra de la Seu Vella de Lleida representa l’inici i la màxima expressió d’una forma original d’entendre l’arquitectura, en la qual es combinen les noves formes i tècniques constructives basades en l’ús de les voltes de creueria, els pilars compostos i l’obertura de grans finestrals, i les velles concepcions arquitectòniques que es resisteixen a desaparèixer Així es genera una forma original d’arquitectura i d’ornamentació, que s’estén per les terres de ponent i constitueix l’última expressió creativa de l’arquitectura romànica catalana al segle XIII La…

Les sèries documentals dels arxius eclesiàstics conservades a Catalunya són posteriors a les dates d’execució dels primers conjunts de vitralls Així, les dades de la primera meitat del segle XIV són molt escasses i gairebé cap coincideix amb les restes d’obres Les notícies, molt puntuals, parlen de propostes de collocació de vitralls a l’església dels franciscans de Girona 1332, a la de Santa Coloma de Queralt 1348, o de les peces obrades per Bernat de Marata a Sant Cugat del Vallès 1333 Per al mateix edifici, Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo de Burgos contractaren la rosassa el 1343 En…

La integració de les arts Joiell del sol i la lluna, situat a la cimera de la vara de la Verge del retaule de l’altar major de la seu de Tortosa Obrat vers els anys 1360-70, mostra, al revers, l’escut del possible donant Arxiu FBedmar D’acord amb la tradició dels estudis de caràcter internacional, les noves formes i maneres artístiques anomenades gòtiques per la història de l’art es manifestaren esplendorosament a París, la capital del regne de França, vers la meitat de la tretzena centúria i es reflectiren en tots els camps de l’activitat artística A partir d’aleshores els mestres destacats…

Els objectes de ceràmica, per al seu estudi, presenten dos avantatges respecte a d’altres elaborats amb materials diferents la seva perdurabilitat en el temps i la impossibilitat de reciclar-los Se sap del cert que part dels atuells de metall o de vidre, un cop fets malbé, es recollien, es refonien i se’n feien de nous, de manera que moltes peces antigues han desaparegut reconvertides en objectes diferents Els materials orgànics són peribles, és a dir, es descomponen si no es conserven en unes determinades condicions ambientals Una peça de ceràmica es pot fragmentar, pot perdre la decoració,…