Resultats de la cerca

“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes de Montbui i als seus termes 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres També en percep el delme D’altra banda, té una farga en domini a Caldes A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor Finalment, obté els…

Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…

L’alcalde de Barcelona, E Masó, i els nous regidors el dia de la presa de possessió, C Pérez de Rozas, 15-10-1973 AF/AHC La sessió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 4 de març de 1975 adquirí en pocs dies una dimensió històrica que la majoria dels seus protagonistes eren ben lluny de preveure La convocatòria havia estat feta per a la discussió i l’aprovació dels pressupostos, activitat ben rutinària en les dècades anteriors Però aquell dia, el regidor Jacint Soler i Padró, que gaudia de fama de catalanista dins d’aquell darrer equip consistorial del franquisme, tenia a punt una…

Quan aquell matí de gener —coincidint amb el tercer aniversari de la conquesta de la ciutat per les tropes nacionales —, i en el marc d’una visita a Catalunya, Francisco Franco entrà a Sabadell amb un ampli seguici d’autoritats —ministres, capità general i governador civil, entre d’altres—, enmig d’un espectacular desplegament de mesures de seguretat, el sentiment generalitzat fou d’estupefacció On era el Sabadell republicà i catalanista de pocs anys abans Què n’havia quedat del gros de la combativa militància sindicalista que havia portat el seu màxim dirigent Josep Moix i Regàs al ministeri…

El daltabaix provocat per la Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, va obrir les portes a l’eclosió d’un nou ambient collectiu L’elevat nivell de politització i un entusiasme social que s’alimentava de la sensació de provisionalitat van fer sortir a la llum tota mena de propostes de recomposició dels mecanismes d’articulació política, dels sistemes de representació i d’organització de l’Estat Fou en aquest context que, el 18 de maig de 1869, es va fer públic l’anomenat Pacte federal de Tortosa Caricatura de Pi i Margall, “La Flaca”, Barcelona, 9-7-1873 BC Inspirat per Valentí Almirall,…

Marquès de Campo, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1880 BC Josep Campo i Pérez representà l’ascens d’una classe dominant que arrelà al tombant del procés revolucionari burgès espanyol Capdavanter de la burgesia valenciana, tal com fou batejat, cal afegir-hi que també fou ariet del moderantisme polític Nascut a València el 1814, era el fill d’uns immigrants aragonesos que feren fortuna amb la venda de salses i la importació de productes ultramarins Va rebre educació mercantil i viatjà per França per tal d’adquirir experiència A la tornada, esposà Rosalia Rey i s’…

La mitificació de les Germanies ha estat un fenomen tardà, del segle XIX, lligat al concepte de llibertat El mite, encarnat sobretot en alguns herois agermanats, és, per tant, essencialment revolucionari i, com a derivació, patriòtic, restringit geogràficament a Mallorca i al País Valencià És també el mite d’una derrota, fet no aliè al caràcter català —cal pensar en la guerra dels Segadors o en l’Onze de Setembre— La seva llarga gestació ha seguit, a més, una trajectòria sinuosa i, fins i tot, contradictòria, fet que li dona unes característiques força especials Les Germanies, revolta social…

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…

Grup de republicans empresonats al camp de concentració d’Agde durant un descans juny del 1939 Coll part / GS El camp d’Agde Llenguadorc va ser acabat de construir el 15 de maig de 1939 i tenia com a missió principal esponjar i alleujar els primers camps que van rebre els refugiats republicans Estava dividit en tres àrees, que acollien uns 8 000 interns cadascuna, fins a un total de 24 500 individus El tercer dels camps estava pràcticament reservat als refugiats d’origen català amb l’excepció d’un 10%, entre els quals predominaven els militants d’Esquerra Republicana i d’Estat Català, els…

La societat catalana de les primeres dècades de segle es movia per interessos bàsics manutenció, treball, salut, fam cultural, educació, seguretat i defensa contra els infortunis i la malaltia, etc Els estrategues polítics ho tenien en compte, però, en general, la població no esperava que els polítics o els quadres sindicals els “traguessin les castanyes del foc” per millorar la duresa de les condicions de vida i treball Cartell del segon Congrés d’Ateneus i Societats de Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1912 BC La facilitat i el profit amb què la població barcelonina —i catalana en general— s’…