Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
L’evolució del panorama musical
Cartell del Festival Internacional de Música de Barcelona, Fòrum Musical, octubre del 1982 Image Si bé la contínua activitat de la vida musical durant la dictadura franquista va fer creure que aquest art era immune als esdeveniments polítics, el retorn de les llibertats va evidenciar un potencial reprimit que ha anat desenvolupant-se de manera obsessiva fins al punt que en el moment actual l’activitat musical de qualsevol mena és superior a qualsevol època i perfectament parangonable a qualsevol societat moderna Tanmateix, però, els primers anys vuitanta van veure la caiguda d’entitats…
L’evolució tecnològica de l’utillatge
Els humans són els animals que tenen una conducta apresa més desenvolupada Entre els comportaments que han desenvolupat i que els són imprescindibles per a sobreviure hi ha la fabricació d’eines amb les quals enfrontar-se al medi La utilització d’instruments, tret que és compartit amb d’altres espècies, ha progressat fins a tal punt en la conducta humana que pot ser considerada la diferència qualitativa més important entre aquesta i la dels altres animals Rascador, Sant Gregori Falset, ~10 000 BP MCSVR / GS Al llarg de centenars de milers d’anys, els diferents processos de destrucció o de…
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
L’evolució de la natalitat a Catalunya
Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…
Andorra: l’evolució constitucional d’una societat tradicional
L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…
L’evolució política de la Catalunya del Nord
Els canvis econòmics i demogràfics han modificat la societat i el mapa polític Aquests canvis van començar els anys seixanta i s’eixamplaren els setanta crisi i davallada de l’agricultura, sobretot a les zones del vinyer i al rerepaís, i, malgrat una producció que es mantenia i una productivitat creixent, crisi de preus i de venda dels productes del regadiu, amb l’èxode rural de les joves generacions, fort arreu, fins i tot a la plana Foren els anys de les grans onades migratòries les migracions en els dos sentits que afecten de cinquanta a vuitanta mil persones entre dos censos, per una…
L’evolució de les mentalitats, l’art i la cultura
L’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, Pde Montagut i RDespuig, 1329-90
L’evolució del problament i el debat sobre el mapa administratiu
L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…
L’esperança de vida de la població
L’esperança de vida als Països Catalans 1959-1982 AF/AHC L’evolució de la mortalitat als Països Catalans pot ser considerada com un exemple paradigmàtic del procés de fort descens que aquest fenomen demogràfic ha tingut al llarg del segle La població dels Països Catalans va passar de tenir, al començament de la centúria, una mortalitat alta en relació amb la dels països més avançats de l’Europa continental i nòrdica, a una situació que es podria qualificar de privilegiada dins del context europeu Entre els anys 1960 i 1981, l’esperança de vida dels homes va augmentar al voltant…
Identitats col·lectives i aspiracions autonomistes
El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques ha generat una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina