Resultats de la cerca

L’estiu-tardor del 1936, el tradicional enfrontament de l’anarquisme a tota forma institucionalitzada de govern no va ser motiu suficient perquè l’agrupació CNT-FAI no acceptés la proposició d’incorporar-se al govern de la Generalitat, primer, i al de la República espanyola, després Les raons deriven de la situació creada el 19 de juliol quan, arran de la seva participació en la lluita armada que va assegurar la victòria damunt dels revoltats, els anarquistes van pretendre dirigir unidireccionalment el procés revolucionari de la rereguarda catalana i, també, la mateixa Guerra Civil Aquest…

Grup de guerrillers amb les mules per al transport a la Vall d’Aran, 1944 Coll E Pons Prades L’eufòria provocada, a l’estiu del 1944, per la decisiva participació dels exiliats espanyols en la resistència antinazi al nord dels Pirineus mogué la direcció de la Unió Nacional Espanyola UNE —organisme controlat pel Partit Comunista d’Espanya PCE—, a França, a projectar una ambiciosa acció militar contra el règim franquista que tingué la Vall d’Aran com a principal objectiu Aquest intent d’invasió, conegut com a Operació Reconquesta d’Espanya, fou l’intent més espectacular d’enderrocar per les…

Del 1996 al 2007 hi ha hagut a Catalunya un increment de les expressions independentistes, tant en l’àmbit polític com en el cívic i en el social En el camp polític, destaca la consolidació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC com a tercer partit i l’aproximació gradual d’amplis sectors de Convergència i Unió CiU a les tesis sobiranistes A més, també s’ha assistit a la consolidació d’un espai independentista revolucionari amb un fort component de radicalitat juvenil En el camp cívic i social es poden veure una popularització de la bandera independentista en actes musicals i esportius, l’…

JM de Porcioles condecora el notari A Trabal, Barcelona, C Pérez de Rozas, 5-5-1944 AF/AHC El governador civil Felipe Acedo Colunga havia arribat a Barcelona el 1951 amb la idea de renovar la vida política provincial, encarcarada a causa de l’estretor i del sectarisme dels nuclis de suport al règim que s’havien enquistat tant en la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista FET y de las JONS com en l’aparell governatiu-administratiu ajuntaments, diputació i govern civil Però en el cas de l’ajuntament de Barcelona, l’oportunitat de remodelar-lo amb…

Intervenció de la Ciutadella a l’urbanisme barceloní Entre les intervencions urbanes més rellevants del règim borbònic a Barcelona cal esmentar la Ciutadella i la Barceloneta La Ciutadella es començà a construir l’any 1715, amb plànols i sota la supervisió de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom Va significar l’enderrocament de prop de nou-centes cases de la Ribera, una part molt notable del barri més popular de Barcelona La ciutat va haver de pagar les obres de la nova fortalesa que, més que per a defensar els seus habitants, havia estat dissenyada per a reprimir-los, la qual cosa…

La Falange y Cataluña , Saragossa, c 1936 Coll R Surroca / GS Falange Española de las JONS FE-JONS fou una organització marginal arreu de l’Estat i també a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears Tot i això, factors tals com ser la versió espanyola dels feixismes italià i alemany —com la percebien l’esquerra o el centredreta que governava els anys 1933-36—, tenir com a líder un fill de l’exdictador, i, alhora, portar a terme un activisme de carrer, en un estira-i-arronsa de provocacions mútues amb les esquerres, proporcionaren al Movimiento un ressò superior al que corresponia a la…

Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després de la Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit de neutralitzar els seus enemics polítics, derrotats en la Guerra Civil L’empenta del creixement econòmic semblava que podia conduir el…

Establir un tall cronològic en una obra d’interpretació històrica és sempre arbitrari Aquest volum dedicat a l’enfortiment del món burgès s’encara al període comprès entre els darrers anys cinquanta del vuit-cents i el canvi de segle Engloba, doncs, unes dècades plenes d’esdeveniments transcendentals en tots i cada un dels àmbits d’actuació humana Fou aleshores quan s’establiren els fonaments definitius del món actual, quan prengueren cos les teories socials i econòmiques, polítiques en definitiva, que han configurat, tot modelant-los, els comportaments personals i collectius, quan s’…

Com és conegut, l’illa de Menorca fou l’única de l’arxipèlag balear on fracassà l’alçament militar del juliol del 1936 Això es degué a la seva tradició més esquerrana que no pas Mallorca i Eivissa i, sobretot, a la presència d’un actiu grup de sotsoficials antifeixistes que pogueren dominar la situació en els primers dies de la revolta De tota manera, Menorca es trobà al llarg de tota la guerra aïllada de la resta de la zona republicana i amenaçada per un possible desembarcament de les forces “nacionals” de Mallorca De fet, únicament l’interès d’Anglaterra i de França per impedir l’augment de…

Pagès i homes lluitant, Roman de la Rose , sd BUV / GC Francesc de Verntallat, el líder del moviment de revolta camperola catalana del segle XV, era un fadristern del llinatge de la força de Verntallat, a la Garrotxa Dirigí les lluites dels pagesos en la major part del conflicte agrari català, sobretot des del 1462 fins al 1475 Els seus orígens familiars provenien de la petita noblesa rural, en contacte estret amb les capes més altes del camperolat i ofegada econòmicament, com tants altres pagesos, per la crítica situació del camp català a la darreria de l’edat mitjana Ell fou qui s’oposà a…