Resultats de la cerca

JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…

Universitat de Cervera, 1718-89, F Montaigu i A de Retz Tot just entrades les tropes borbòniques a Barcelona al setembre del 1714 la Universitat fou suprimida Els cerverins, que ja des del 1713 havien demanat la creació d’una universitat, aconseguiren primer que la Real Junta Superior de Justícia y Gobierno decidís traslladar provisionalment els estudis de Filosofia, Cànons i Lleis de Barcelona a Cervera, i finalment la confirmació definitiva l’onze de maig de 1717 hom promulgava el decret de fundació de la Universitat de Cervera, única al Principat A Barcelona, però, es podien seguir els…

Algun dia caldrà fer una història social de la universitat catalana, en el seu pas de Cervera a Barcelona, que tingui en compte les necessitats de les classes dirigents que se servien d’ella Cal pensar que molts intellectuals catalans protagonistes de les grans transformacions liberals del segle XIX havien estat alumnes de Cervera, des d’un seguit de bisbes del regnat d’Isabel II a militars, polítics, juristes, professors universitaris i escriptors Se sap que la vella reivindicació d’una universitat per a Barcelona era ensems una necessitat social i una operació de prestigi Hom ha dit que els…

Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere…

Dones vora el pont de Martorell, MRSánchez, sd MP / RM L’edat moderna va ser una època de regressió quant a la condició de les dones Continuaren en vigor les tradicions d’origen medieval que les mantenien en posicions d’inferioritat, però sense conservar els beneficis que llavors gaudien en l’àmbit jurídic, laboral, etc Durant la segona meitat del segle XVIII les transformacions polítiques i socials derivades de la Illustració els obriren tímidament algunes portes, però en realitat la vida de les dones catalanes canvià poc, i continuà perpetuant-se una situació de forta subordinació respecte…

Resumint en una sola idea l’evolució política de l’arxipèlag balear entre els anys 1995 i 2007, hom podria dir que s’ha caracteritzat pel reemplaçament de la tradicional hegemonia conservadora, que va marcar els dotze primers anys de poder autonòmic, per una situació d’alternança Si bé, igual que durant el període 1983-95, el Partit Popular PP ha continuat essent la força política més votada en les diferents eleccions autonòmiques i ha controlat la presidència de la comunitat autònoma en 8 dels 12 anys objecte d’estudi, la major capacitat del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE…

Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…

Els precedents de l’antiquària humanística a la crítica històrica del set-cents 1491 Publicació de l’obra de l’eclesiàstic i erudit Jeroni Pau m 1497 Barcino , descripció històrica de la ciutat amb referències a les seves antiguitats romanes El mateix any s’edita el seu tractat De fluminibus et montibus hispaniarum libellus sobre la geografia romana peninsular 1538 Publicació del llibre de l’eclesiàstic i erudit Pere Antoni Beuter 1490/95-1554 Primera part de la història de València, que tracta de les antiguitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit…

El context Portada de l’“Almanaque democrático para 1864”, Barcelona, 1863 Els orígens de la tradició democràtica en els territoris que s’engloben sota el nom de Països Catalans són, a hores d’ara, poc clars Tot i la importància que s’atribueix als ideals republicans en la caracterització dels conflictes polítics i els comportaments socials, allò que es coneix del procés que duu de la conspiració del mallorquí Joan Picornell, al Madrid del 1795, a l’eclosió del federalisme, en els anys del Sexenni Democràtic 1868-74, encara resta condicionat pels buits, pels episodis que romanen en la foscor…

LA Thiers aclamat pels diputats a la sessió del 16-6-1877, B Ulmann, sd MNCVT / Giraudon En iniciar-se la segona meitat del segle XIX, els territoris de l’àrea lingüística catalana romanien, majoritàriament, sota jurisdicció de dos estats, l’espanyol i el francès, els sistemes polítics dels quals no responien al model de democràcia liberal En efecte, el Segon Imperi francès proclamat per Napoleó III el 1851 no era, malgrat el manteniment del sufragi universal masculí, un règim liberal-democràtic, sinó una monarquia no representativa amb temptacions plebiscitàries Les institucions…