Resultats de la cerca

La insurrecció de 1719 i la zona de Carrasclets El lent però implacable procés de normalització del règim borbònic a València, Catalunya i Mallorca, forjat en un clima d’intimidació ciutadana, de violència política i d’ocupació militar sense precedents, es veié radicalment alterat a partir de l’any 1718 per la peculiar conjuntura internacional de l’època L’agosarada política promoguda pel cardenal Julio Alberoni, primer ministre de la monarquia, coneguda com “l’irredemptisme mediterrani”, ocasionà el trencament de l’aliança entre les corones borbòniques d’Espanya i França La ruptura fou…

Albert Einstein a l’Escola Industrial de Barcelona Font ETSEIB, UPC Quan Albert Einstein arribà a la ciutat al final del mes de febrer del 1923 culminava un esforç, pel cap baix de tres anys, per a convidar-lo El fenomen Einstein acabava d’esclatar, esperonat entre altres coses pel fet que l’observació de l’eclipsi de sol del maig del 1919 confirmà aspectes de la teoria general de la relativitat, i que, el 1921, el físic alemany havia rebut el premi Nobel pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric L’onada de passió einsteiniana que es desfermà a tot el món des d’aquella època fou un…

La conferència d’Estocolm sobre Medi Ambient Humà 1972 és un dels punts de referència en la conscienciació social sobre els problemes ambientals i la presa de mesures per part dels governs dels països desenvolupats Alguns ministeris de Medi Ambient es crearen al voltant d’aquell any Els anys vuitanta, la protecció del medi ambient no era una prioritat dels poders públics als Països Catalans Tanmateix, des de l’àmbit científic ja s’havia dut a terme una tasca de recerca i difusió amb el Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans 1976, realitzat sota la direcció de Ramon Folch i…

Cartell electoral del Pacte Democràtic per Catalunya en referència als immigrants, 1977 ANC-Fons R Ramírez Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya sense interrupció des del 1980, ja havia manifestat els anys seixanta una clara preocupació envers la immigració, amb la qual cosa connectava amb la tradició del pensament demogràfic català, especialment representada per les formulacions de Josep A Vandellòs i Solà, que en les seves obres La immigració a Catalunya 1935 i Catalunya, poble decadent 1935 considerava la immigració, juntament amb el descens de la fecunditat,…

Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas, Josep Anton…

L’alcalde de Barcelona, E Masó, i els nous regidors el dia de la presa de possessió, C Pérez de Rozas, 15-10-1973 AF/AHC La sessió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 4 de març de 1975 adquirí en pocs dies una dimensió històrica que la majoria dels seus protagonistes eren ben lluny de preveure La convocatòria havia estat feta per a la discussió i l’aprovació dels pressupostos, activitat ben rutinària en les dècades anteriors Però aquell dia, el regidor Jacint Soler i Padró, que gaudia de fama de catalanista dins d’aquell darrer equip consistorial del franquisme, tenia a punt una…

A Calvet, “Gaziel”, sd RM “Res no ha quedat en peu del que era nostre Ni el govern, ni les institucions, ni la cultura, ni la llengua, ni tan sols la senyera Només ens resta, com un cos trossejat i sense ànima, la nostra vençuda terra catalana” Així expressava Agustí Calvet i Pasqual, Gaziel, el seu estat d’ànim l’any 1944 Durant la Pasqua d’aquell any, va redactar el discurs que poc després va pronunciar als Jocs Florals celebrats en la clandestinitat No es tractava pas d’un discurs floralesc, sinó, segons l’autor, d’una “mena d’examen de consciència o de meditació dolorosa” Hi volia…

Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…

El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pacelli, acompanyat d’autoritats civils i militars en una escala de retorn del Congrés Eucarístic Internacional de Buenos Aires, CPérez de Rozas, Barcelona, 1-11-1934 AF/AHC L’Església catalana passava, en els primers decennis del segle XX, per un moment de plenitud equiparable a la vitalitat que el país registrava aleshores en les arts, el pensament, la literatura, la demografia, l’economia i la política Aquest moment esperançador va ser tallat en sec per la Guerra Civil i el que va venir després l’Església catalana va ser perseguida el 1936 per…

Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…