Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
La Universitat de Cervera
Universitat de Cervera, 1718-89, F Montaigu i A de Retz Tot just entrades les tropes borbòniques a Barcelona al setembre del 1714 la Universitat fou suprimida Els cerverins, que ja des del 1713 havien demanat la creació d’una universitat, aconseguiren primer que la Real Junta Superior de Justícia y Gobierno decidís traslladar provisionalment els estudis de Filosofia, Cànons i Lleis de Barcelona a Cervera, i finalment la confirmació definitiva l’onze de maig de 1717 hom promulgava el decret de fundació de la Universitat de Cervera, única al Principat A Barcelona, però, es podien seguir els…
Narcís Feliu de la Penya: negocis i projectes per a la represa de Catalunya
Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…
El primer Primer de Maig
El Primer de Maig a Catalunya La darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París del 14 al 20 de juliol de 1889, instituí el Primer de Maig com a jornada de combat del proletariat internacional L’objectiu era concentrar en un sol dia la lluita contra el capital per la reivindicació immediata de la jornada laboral de vuit hores i, a llarg termini, per convertir en socialista la societat capitalista La data fou escollida com a homenatge a la diada de protesta de Chicago del 1886, que havia acabat amb l’execució política de diversos dirigents obrers nord-americans La…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
1939: any zero
Yo soy español , A Serrano de Haro, Escuela Española, 11a edició, Madrid, 1953 Coll part / GS Dos dies després de l’ocupació parcial de Lleida, el 5 d’abril de 1938, el general Franco signava la llei que abolia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, quatre dies després, el 9 d’abril, a Burgos, era afusellat el líder nacionalista català Manuel Carrasco i Formiguera, quan feia vuit mesos que havia estat condemnat a mort Arreu de la Catalunya ocupada començà la repressió contra els vençuts i la persecució contra la llengua i la cultura catalanes Aparegueren els cartells que deien “Si eres español…
El sardanisme: entre dansa nacional i “peculiaridad regional”
Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un…
L’astrologia
L’astronomia, com les matemàtiques o la física, començà a assolir una estructura de ciència moderna al final del segle XVII Al mateix temps, l’àrea de coneixement al seu abast va anar quedant molt més ben delimitada del que ho havia estat a la centúria anterior El terme astronomia s’utilitzà molt esporàdicament al llarg dels segles XVI i XVII i, de fet, el saber astronòmic d’aquella època presenta dos vessants clarament diferenciats D’una banda, hi havia el corpus teòric de coneixements, que explicava els fenòmens referents als astres i a l’univers en general Aquest vessant es relacionava…
L’ascens i la decadència dels jueus
Fracció del pa àzim, Haggadah de Barcelona , segle XIV BrL La majoria de les comunitats hebrees de les taifes musulmanes, descendents o no de les aljames de l’antiguitat tardana, desaparegueren davant l’integrisme almohade La reconquesta i la repoblació de la Catalunya Nova, del regne de València i del de Mallorca comportà la consolidació i l’organització de nous assentaments urbans Els jueus, procedents de les ciutats del sud de França, de Barcelona i de Saragossa, es beneficiaren de privilegis especials, que afavorien el seu assentament La monarquia concedí nombrosos incentius per tal de…
Estructures corporatives i organització del treball urbà
Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…
Peixos a la taula dels cistercencs
“En el nom de Crist Sigui conegut a tothom que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, per la salut i el remei de la meva ànima i la de tots els meus parents, dono i concedeixo i amb la present carta cedeixo al senyor Déu i a tot el convent del monestir de Santes Creus, perpètuament, totes les truites, fresques i salades, que jo percebo a tota la Cerdanya, en tots els llocs De tal manera, però, que quan jo o la reina acudíssim a aquells llocs de la Cerdanya rebrem d’aquelles per al nostre consum tant com ens fos necessari Aquesta donació…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina