Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Crèdit i foment de Barcelona (1865-1866)
L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…
Banca Industrial de Barcelona SA (1951-1969)
La constitució La represa bancària fou, en aquest cas, forçada, ja que la seva creació no responia a una voluntat de fer banca, sinó a la de trobar una solució a un problema, el de la suspensió de pagaments de la Banca Tusquets el 1950 La Junta de creditors, que posà fi a la situació de suspensió de pagaments vegeu aquest mateix volum, pàg 43-46, acordà crear un banc nou encarregat de la seva liquidació, però sense assumir cap responsabilitat El resultat fou la Banca Industrial de Barcelona, constituïda el 27 d’abril de 1951 amb un capital de 26 milions de pessetes, dels quals 1 050 000…
La indústria paperera a Catalunya, 1750-1900
Anunci de Vilaseca i Comas, amb fàbrica a Capellades i despatx a Barcelona DC Coleman ha assenyalat el paralellisme que hi ha entre la indústria paperera i la cotonera en les etapes inicials del procés d’industrialització moderna Des del punt de vista de l’oferta, la necessitat de mecanització neix de les rigideses productives existents en les primeres fases de l’elaboració manual del producte, en un context d’ampliació del mercat Quant a la demanda, el sector paperer només es desenvoluparà i transformarà, durant el segle XIX, en països amb un nivell de renda elevat En aquest sentit, el…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
Crèdit i Docks de Barcelona (1881-1969)
Antecedents el Crèdit del Comerç i de la Indústria 1881-1883 La Companyia dels Magatzems Generals de Dipòsit de Barcelona Al final del 1872 es creà a Barcelona una societat anònima amb aquest nom amb l’objectiu de facilitar el dipòsit de mercaderies als comerciants, industrials, naviliers i consignataris, i donar crèdit amb la garantia dels resguards de dipòsit que ella mateixa emetia — warrants —, fins al 75% del valor de la mercaderia Apareixia així una nova forma de crèdit, ja que el préstec sobre mercaderies, prou conegut, era avalat en aquest cas pel reconeixement de l’existència de la…
El turisme i la segona residència
El turisme i, en general, la demanda de recreació que comporta un canvi d’aires han esdevingut progressivament uns potents factors d’alimentació de l’economia catalana a partir de la segona meitat del segle XX, i han determinat una important especialització de Catalunya en la prestació de serveis turístics i de l’oci, fins al punt de convertir-la en una de les primeres regions turístiques europees El turisme ha representat per a Catalunya, com per al conjunt d’Espanya, un element de canvi econòmic, social i cultural de gran transcendència, que ha operat, però, en una situació política en què…
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…
El mercat financer i el sistema bancari català, 1844-1864
Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…
La nova química, dominada pel capital estranger, 1939-1983
El polígon industrial químic de Martorell Baix Llobregat L’estudi del sector químic en un període tan canviant com ha estat el dels darrers quaranta-cinc anys, presenta una gran dificultat, a causa de la manca d’informació estadística, homogènia i creïble, respecte al comportament temporal de les principals variables que permeten explicar les transformacions que s’han anat succeint Aquest problema es posa de manifest en els anys immediats a l’acabament de la guerra, i més encara pel que fa a la informació desagregada del sector respecte a Catalunya En el cas del sector químic, apareix una…
La metal·lúrgia: de les reparacions mecàniques a les construccions metàl·liques
La segona edat del ferro Reparació i construcció de maquinària Anunci de la fàbrica de màquines de cosir Escuder, publicat a "Indicador General de Barcelona", 1987 El 1833, la fàbrica Bonaplata inicia la mecanització dels processos industrials el 1834, el paquebot “El Balear”, de la Companyia Catalana, enceta la modernització del transport marítim a Espanya el 1848, la línia ferroviària entre Mataró i Barcelona revoluciona el transport terrestre a la Península L’adopció del vapor va significar l’adopció del maquinisme De cop i volta, la indústria de maquinària emergeix, també per als catalans…