Resultats de la cerca

Aquesta entitat fou creada amb més esperit social —com correspon a una caixa d’estalvis— que no pas mercantil —com pertoca a un banc—, però la seva naturalesa de societat anònima permeté la compravenda dels seus títols i que tingués una actuació clarament bancària El 1921 passà sota l’òrbita del Banc Comercial de Tarragona, arran d’una ampliació de capital que fou coberta totalment per aquesta entitat El 1922 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria de la Banca Espanyola, que l’obligaven a la presentació periòdica dels seus balanços al Consell…

La constitució Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es proposen el mateix i els promotors del…

La constitució La societat va ser autoritzada per Decret de 24 de febrer de 1865 El capital es fixà en 5 milions de duros —100 milions de rals—, però l’aportació real va ser del 25% d’aquest capital nominal 1,25 milions de duros, o 6,25 milions de pessetes Els promotors de l’empresa són tots ells membres prou coneguts de la nova burgesia barcelonina La primera Junta de Govern 1965 era constituïda per President –Antoni Gusi Directors –Miquel Martorell Ignasi Girona i Agrafel Marià Casi i López Vocals – Celdoni Ascacíbar Josep Costa i Serra Francesc Roget i Puget Ramon Estruch i Ferrer Joan…

L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…

La constitució La Banca Mas Sardà, com altres bancs comercials, també intentà crear el seu propi banc industrial o de negocis Ho féu tard i quan aquesta figura començava a difuminar-se per l’acció legislativa, que apropà les distintes modalitats financeres, i per la crisi industrial, més present a Europa que a Espanya en un primer moment Però no ho féu com a Banca Mas Sardà, sinó a través d’uns quants dels seus accionistes i empresaris més representatius, que hi prengueren una participació Els components del primer Consell d’Administració 1975 del Banc d’Expansió Industrial foren President –…

Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…

La constitució El Banc Ibèric es constituí a Barcelona el 5 de novembre de 1881 L’objectiu social era “ auxiliar directamente con sus recursos a todas las clases industriales de España y a la vez atender también al servicio del comercio, como poderoso auxiliar que es de la industria ” art 2 dels estatuts Un objectiu general, per tant, però clarament més enfocat a la inversió en negocis que a les operacions comercials El capital subscrit és importantíssim 50 milions de pessetes Com era tradicional, el capital realment desemborsat en el moment de la subscripció és molt menor el 25%, o sigui 12,…

Una especialització bancària L’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, seu de la Borsa privada al carrer d’Avinyó de Barcelona Àlbum Artístich de La Renaixensa , 1889 Barcelona fou el mercat de capitals més important d’Espanya des del darrer terç del segle XIX fins al 1936 Aquesta importància es degué a l’existència d’una Borsa privada —no oficial— i a la creació d’una banca de valors, que s’especialitza en operacions sobre títols mobiliaris Gràcies a l’actuació d’aquesta banca, grans empreses catalanes i no catalanes aconseguiren finançar-se, ja que el mercat barceloní tenia…

Nota prèvia de l'autor El 1964, Banca Catalana publicà una Documentació Econòmica , amb un article de l’autor sobre els bancs catalans d’avantguerra En ell figurava el Banc Urquijo Català com un banc no català Fèlix Escalas, que havia estat el seu director general i conseller delegat, va dirigir una carta al Servei d’Estudis de Banca Catalana, força indignat per aquesta classificació, defensant la seva catalanitat En una carta a l’autor digué que “és dubtós que pugui haver-hi un altre banc que hagi fet tant en l’època de la seva actuació com el Banco Urquijo Catalán pels interessos econòmics…

La creació Oficina principal de la Banca Marsans a la Rambla de Canaletes de Barcelona Anuari de Barcelona per a 1922-23 La Banca Marsans SA es constituí el 1919 El 1919, J Marsans Rof i Fills es convertí en anònima El canvi de naturalesa jurídica suposà l’entrada de capital nou i d’accionistes no relacionats amb la família Lluís Marsans i Peix presidí el Consell d’Administració, però hi trobem alguns importants personatges de la indústria i de la política catalanes Entre els accionistes hi havia un grup terrassenc i un grup barceloní En el primer grup podem destacar la presència de…