Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Els bancs catalans
La història dels bancs catalans moderns comença amb el Banc de Barcelona el 1844 i s’acaba els darrers anys del segle XX En aquesta obra s’ha dedicat el mateix espai a les caixes que als bancs Però el contrast és impressionant, si tenim en compte la continuïtat de les empreses estudiades Els articles de les caixes ens parlen d’onze entitats, deu de les quals es mantenen i manifesten un gran dinamisme en els moments actuals Els dedicats als bancs catalans són una prova fefaent de l’existència de nombroses iniciatives en el sector financer, però el seu balanç és desolador Només s’ha mantingut…
Els bancs industrials
Una nova modalitat bancària L’especialització La Llei sobre bases d’ordenació del crèdit i de la banca de 14 d’abril de 1962 deia el següent “ Base sexta – Serán adoptadas las medidas necesarias para que, sin alterar de modo brusco la actual organización de la Banca mixta, se tienda a su especialización, teniendo en cuenta la existencia de entidades ya orientadas predominantemente hacia el sector industrial y se regulará la Banca privada en los siguientes aspectos a Promulgación del estatuto legal de los bancos industriales y de negocios, asignándoles como función primordial la de promover…
Banc de Catalunya (1881-1892)
La constitució Aquest primer Banc de Catalunya —cap relació amb el d’Evarist Fàbregas i els germans Recasens— es constituí a Barcelona el 16 d’abril de 1881 Els promotors es proposen crear una “ sociedad anónima de crédito que contribuya al desarrollo y fomento de las empresas de interés público y sirva a la necesidad que se siente de un auxilio a la industria y al comercio ” de l’escriptura de constitució S’estableix un capital de 40 milions de pessetes, representat per 80 000 accions de 500 pessetes cadascuna En un primer moment es desemborsarà el 25% del capital subscrit, o sigui deu…
SA Arnús-Garí (1910-1942)
Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare i el seu…
La Federació de la Banca Local a Catalunya
El 1927 es constituí la Federació de la Banca Local a Catalunya, formada pels representants dels bancs catalans no barcelonins L’Associació de Banquers de Barcelona ja no representava els seus interessos, des del moment en què els grans bancs barcelonins s’hi havien integrat La naturalesa jurídica dels bancs havia evolucionat cap a la societat anònima Entre els membres de la Federació hi havia societats personals, regulars collectives, comanditàries i anònimes La iniciativa catalana fou desvirtuada i absorbida en constituir-se, el 1933, una Federación de la Banca Local de España…
La pèrdua de lideratge (1905-1920)
Envelliment i ensopiment La Caixa de Barcelona està envellida La Junta de Govern no s’ha posat al dia i en pagarà les conseqüències La satisfacció per l’obra feta, característica de l’etapa anterior, desapareix com a resultat de les lliçons que li dóna la Caixa de Pensions i d’Estalvis Fins a l’aparició d’aquesta competència, no hi havia comparació possible, ja que les altres caixes d’estalvis es trobaven en altres poblacions catalanes, de menor importància Ara, la població de Barcelona pot establir comparances i totes donen la Caixa de Pensions com a guanyadora L’any 1920 és el primer que…
Banc Hispano-colonial (1876-1950), un cas a part
El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…
Sindicat de banquers de Barcelona SA
La constitució L’Associació de Banquers de Barcelona era conscient que la seva raó de ser era la defensa dels interessos collectius dels banquers que la integraven Un cop constituïda, però, els seus membres s’adonaren que una associació no mercantil, que no feia altra cosa que discutir de forma conjunta els temes que els afectaven, tenia poca consistència El millor ciment per a consolidar una associació era una activitat econòmica que aplegués els associats Junts podien atendre operacions que no eren a l’abast dels socis individuals La solució va arribar el 1909 quan Fills de F Mas Sardà,…
La darrera etapa (1976-1990)
La igualtat operativa entre bancs i caixes Grup immobiliari del Passeig de Sant Joan-antiga fàbrica Elizalde Memòria , 1964 La inversió immobiliària s’incrementa a un ritme més lent i només s’accentua pel que fa a immobles per a utilització pròpia El general Franco morí el 20 de novembre de 1975 Dos anys més tard —el 29 de setembre de 1977— es restablia amb caràcter provisional la Generalitat de Catalunya La Constitució espanyola fou aprovada per les corts el 31 d’octubre de 1978 i ratificada en referèndum del 6 de desembre del mateix any Finalment, la Llei Orgànica de 18 de desembre de 1979…
Autosatisfacció i consolidació de resultats (1887-1904)
La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…