Resultats de la cerca

L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…

Els comerciants banquers 1897 El sistema financer català del segle XIX estava format fonamentalment per empreses que tenien la naturalesa jurídica de societat anònima, l’empresa emblemàtica del segle del progrés, l’única que permetia l’acumulació d’un gran capital al servei d’un objectiu comú Però a més de les societats anònimes i d’algunes comanditàries, estudiades en el volum III, hi hauríem d’afegir les nombroses figures dels comerciants banquers, tal com s’anomenaven ells mateixos, que actuaven com a empresa individual o com a societat regular collectiva Per definició, aquestes empreses…

Misèria, intervencionisme i aprofitament de les oportunitats Els primers anys del règim franquista es caracteritzen per una misèria econòmica i política, al mateix temps La Segona Guerra Mundial, l’aïllament internacional, després, i l’aplicació de les doctrines autàrquiques impediran el desenvolupament econòmic Són els anys en què la política té sempre prioritat sobre l’economia i, com a conseqüència, els disbarats econòmics se succeeixen Fins el 1952, Catalunya no recuperarà els nivells de producció i de salaris d’abans de la guerra L’estalvi penalitzat 1939-1959 Els governs franquistes…

Una especialització bancària L’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, seu de la Borsa privada al carrer d’Avinyó de Barcelona Àlbum Artístich de La Renaixensa , 1889 Barcelona fou el mercat de capitals més important d’Espanya des del darrer terç del segle XIX fins al 1936 Aquesta importància es degué a l’existència d’una Borsa privada —no oficial— i a la creació d’una banca de valors, que s’especialitza en operacions sobre títols mobiliaris Gràcies a l’actuació d’aquesta banca, grans empreses catalanes i no catalanes aconseguiren finançar-se, ja que el mercat barceloní tenia…

Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…

La creació El Banc de Valls es constituí el 23 de novembre de 1881 en un acte celebrat a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp, presidit per l’alcalde El promotor de la iniciativa fou Josep Castellet i Sampsó, advocat i diputat a les Corts espanyoles pel districte Al voltant seu es reuniren una cinquantena de persones propietaris, industrials, membres de professions liberals, ben representatives del que era la societat benestant i emprenedora de Valls D’acord amb els estatuts, el Consell d’Administració o Junta de Govern 1881 estava format per quinze membres, entre els quals hi havia un…

Antecedents el Crèdit del Comerç i de la Indústria 1881-1883 La Companyia dels Magatzems Generals de Dipòsit de Barcelona Al final del 1872 es creà a Barcelona una societat anònima amb aquest nom amb l’objectiu de facilitar el dipòsit de mercaderies als comerciants, industrials, naviliers i consignataris, i donar crèdit amb la garantia dels resguards de dipòsit que ella mateixa emetia — warrants —, fins al 75% del valor de la mercaderia Apareixia així una nova forma de crèdit, ja que el préstec sobre mercaderies, prou conegut, era avalat en aquest cas pel reconeixement de l’existència de la…

Logo de la Caixa Catalunya La creació de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona 1926 Els precedents Les caixes provincials Les Diputacions provincials foren projectades per la Constitució liberal i centralista, promulgada per les Corts de Cadis el 1812, i confirmades per la divisió provincialde l’estat l’any 1833 El 1882 es promulgà una Ley Provincial, que revisava les facultats dels governadors civils i de les Diputacions El primer era l’autoritat política, mentre que les Diputacions eren l’autoritat administrativa, sotmesa als governadors, però amb el…

La creació La constitució Josep M Serra i Muñoz Arístides de Artiñano, Biografía del Exmo Sr D José M Serra Muñoz , Barcelona 1882 L’autorització per a crear el Banc de Barcelona es donà a Manuel Girona, Josep M Serra i Plandolit Germans L’1 d’octubre de 1842 dues cases de comerç barcelonines —Girona germans, Clavé i Companyia, i Plandolit germans—, i un empresari individual, Josep Maria Serra i Muñoz, sollicitaven a Madrid l’autorització per a crear un banc, en forma de societat anònima, amb la denominació de Banc de Barcelona L’únic banc existent,…

La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…