Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
L'economia catalana durant el segle XX: una visió de conjunt
Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…
El mercat financer i el sistema bancari català, 1844-1864
Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
La metal·lúrgia: de les reparacions mecàniques a les construccions metàl·liques
La segona edat del ferro Reparació i construcció de maquinària Anunci de la fàbrica de màquines de cosir Escuder, publicat a "Indicador General de Barcelona", 1987 El 1833, la fàbrica Bonaplata inicia la mecanització dels processos industrials el 1834, el paquebot “El Balear”, de la Companyia Catalana, enceta la modernització del transport marítim a Espanya el 1848, la línia ferroviària entre Mataró i Barcelona revoluciona el transport terrestre a la Península L’adopció del vapor va significar l’adopció del maquinisme De cop i volta, la indústria de maquinària emergeix, també per als catalans…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
1936-1939: La Guerra Civil i l'economia catalana
Tensió social i aixecament militar Cartell del PSUC emès durant la guerra civil Com acabem de veure en l’últim apartat del darrer capítol, durant els vint anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya va patir una situació de forta tensió política i social i hi van sovintejar els conflictes entre empresaris i treballadors Aquesta tensió i aquests conflictes cal situar-los, naturalment, en el marc d’una societat capitalista en la qual la diferenciació entre aquells qui controlaven els mitjans de producció i els treballadors industrials i agraris era especialment aguda El cas català…
1914-1936: L’economia catalana en els anys d’entreguerres. Consolidació industrial i diversificació productiva
L’economia catalana de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil una introducció Publicitat de làmpades elèctriques "Z" Els vint-i-dos anys que van des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, a l’agost del 1914, fins a l’inici de la Guerra Civil, al juliol del 1936, constitueixen, sens dubte, el període menys conegut del segle XX pel que fa a l’evolució de l’economia catalana Els estudis sectorials resulten, encara, insuficients i d’anàlisis més generals, senzillament no n’hi ha Ha calgut, doncs, l’elaboració de nous indicadors i, alhora, s’ha intentat un aprofitament sistemàtic de totes…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
1868-1891: Una decidida obertura exterior
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…