Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
L'economia catalana durant el segle XX: una visió de conjunt
Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…
La minva de la fecunditat a la Catalunya del segle XIX
Lletra de canvi del 1702 Un dels trets més importants de la dinàmica demogràfica a Catalunya durant el segle XIX és la reducció de la fecunditat matrimonial Aquest capítol gira entorn d’aquest tema i el considera en relació amb els canvis de mortalitat, amb la distribució i la redistribució de la població i amb la transformació de l’estructura social que, hipotèticament, hauria creat les noves condicions per a un canvi dramàtic a la demografia i especialment al comportament reproductor de la població de la regió Per això, l’anàlisi es basa fonamentalment en l’associació entre la producció i…
L’economia catalana abans del 1800. Un esquema.
Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya fabril Cap al…
La nova química, dominada pel capital estranger, 1939-1983
El polígon industrial químic de Martorell Baix Llobregat L’estudi del sector químic en un període tan canviant com ha estat el dels darrers quaranta-cinc anys, presenta una gran dificultat, a causa de la manca d’informació estadística, homogènia i creïble, respecte al comportament temporal de les principals variables que permeten explicar les transformacions que s’han anat succeint Aquest problema es posa de manifest en els anys immediats a l’acabament de la guerra, i més encara pel que fa a la informació desagregada del sector respecte a Catalunya En el cas del sector químic, apareix una…
1940-1958: L’economia catalana sota el primer franquisme. Aïllament i depressió
L’economia catalana des de la fi de la Guerra Civil fins a l’estabilització Trets generals El caràcter explícitament autoritari del nou estat va comportar una regulació estricta de tota mena d’activitats amb la doble finalitat d’imposar un sistema de relacions socials derivat d’una ideologia de caràcter feixista i de preservar els interessos dels grups dominants A la imatge, el ban del Ministerio de Industria y Comercio emès a Bilbao el mes de gener del 1939 un cop les tropes de Franco han ocupat Barcelona, comminant els industrials i comerciants a reincorporar-se a la feina Els vint anys que…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
1868-1891: Una decidida obertura exterior
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…
La siderometal·lúrgia: l'esgotament del model del segle XIX. 1914-1939
De les construccions metàlliques a les construccions mecàniques 1914-1939 Publicitat de la marca de cotxes Hispano Suiza, a “El Mercurio”, març del 1910 Les indústries del ferro i de l’acer han estat, en algunes àrees geogràfiques del continent europeu, autèntics sectors líders de la industrialització, amb unes taxes de creixement de la producció ben pel damunt de la mitjana Així ho entenen Hoffmann i David S Landes, per exemple, per a l’Alemanya de la segona meitat del segle XIX D’altra banda, la demanda d’aquesta mena de béns augmentà més ràpidament que no pas a les indústries de béns de…
L'agricultura (1914-1984)
Modernització i especialització 1914-1936 Introducció L’agricultura catalana amb relació a l’espanyola Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta Com ja han destacat investigacions recents 1 , durant el període objecte d’aquest estudi el conjunt de l’agricultura espanyola va aprofundir en una línia de transformacions que responien en darrer terme a la necessitat del sector d’emmotllar-se a les condicions econòmiques imposades pel desenvolupament del capitalisme, des que el mercat de productes agrícoles i ramaders quedà articulat a nivell…
La població (1911-1985): immigració i explosió demogràfica
Immigració i explosió demogràfica Un segle de grans transformacions demogràfiques Al llarg dels vuitanta-cinc anys que ja compta el segle XX, la població catalana ha conegut unes grans transformacions, tant en el volum i en les característiques dels seus habitants com en els elements de la seva dinàmica En iniciar-se el segle, el nombre d’habitants de Catalunya se situava a la ratlla dels dos milions 1966382 habitants en el cens del 1900 Avui dia, la xifra en voreja els sis milions per tant, en vuitanta anys s’ha produït una triplicació dels efectius, la qual cosa fa del Principat un dels…