Resultats de la cerca

Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc, a tot el país El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i vagues, en què…

El president Teodoro Obiang, en el poder des del cop d'estat del 1979, va ser reelegit en obtenir el 95% dels vots en les eleccions celebrades el 29 de novembre Plácido Micó, de la Convergència per la Democràcia Social CDS, va aconseguir poc més del 4% restant En l'anterior consulta, del 2002, Obiang havia obtingut el 97% El resultat va ser contestat tant per Micó com per l'oposició de l'exterior, que qualifica el règim de "dictadura" Algunes setmanes abans de la consulta, Obiang va amnistiar cinc mercenaris, condemnats per preparar un cop d'estat el 2004 Entre els amnistiats destacaven el…

La mort del president, João Bernardo Nino Vieira, en un atemptat el 2 de març, va provocar una crisi institucional greu que va amenaçar l’estabilitat de la petita república exportuguesa de l’Àfrica occidental Nino Vieira va ser mort unes hores després de l’atac que havia costat la vida al cap de l’estat major de l’Exèrcit, el general Batista Tagmé Na Waie Els dos personatges havien combatut contra els portuguesos durant la guerra colonial en el si del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, però es van distanciar a partir del 1985, quan Nino Vieira, ja president…

La junta militar que va prendre el poder el 24 de desembre de 2008 es va trobar aïllada internacionalment i sense cap mena de suport intern, més enllà del que venia del mateix exèrcit Aplaudida en els primers moments, perquè el cop d'estat es va produir un dia després de la mort del dictador Lansana Conté, la junta, encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara, va perdre a poc a poc el seu crèdit En primer lloc, per governar de forma erràtica, sense comptar amb l'oposició ni afrontar els problemes del país pobresa extrema, inseguretat i deteriorament dels serveis públics En segon lloc, per…

Des que va encetar el seu mandat ara fa tres anys, el president Zelaya va afavorir un acostament al Govern d'Hugo Chávez, que li va proporcionar ajuda petroliera, i el 2008 Hondures es va incorporar a l'Alternativa Bolivariana para las Américas ALBA, formada per Veneçuela, Bolívia, Cuba i Nicaragua Amb l'augment dels recursos a mans del Govern, Zelaya va decretar un increment del salari mínim del 60% per guanyar-se una base popular Aquest moviment en política exterior i el canvi en les aliances tradicionals, fins ara mantingudes amb els EUA, així com les polítiques populistes del Govern, van…

El president Álvaro Colom va haver d'afrontar una greu crisi política a causa de la mort de l'advocat Roberto Rosenberg, el 10 de maig, i després de la difusió pòstuma d'un vídeo en què aquest acusava Colom del seu assassinat En el punt àlgid de la crisi, quan van coincidir manifestacions de suport i de protesta contra Colom, es va sollicitar la mediació d'una missió de l'OEA, encapçalada pel secretari general, JM Insulza, per evitar una major desestabilització interna La situació no es va començar a calmar fins al final de setembre, quan, arran de les investigacions en les quals participen…

La inestabilitat política va continuar al llarg de l'any, com també la debilitat d'un govern amb suports parlamentaris molt precaris Altres elements de feblesa van ser la fragmentació dels partits i la dificultat per a consolidar un sistema de partits estable, on els diferents grups acceptin unes regles comunes En aquest context, en les eleccions parcials per a cobrir un terç del Senat, celebrades en dues voltes, el 26 d'abril i el 21 de juny, el partit del president René Préval va obtenir 5 dels 11 escons en litigi, però encara va necessitar negociar suports parlamentaris Tampoc no va ajudar…

Els comicis legislatius i presidencials van protagonitzar la vida política d'Indonèsia l'any 2009 La campanya electoral per les eleccions a la cambra de representants i el Consell Regional de Representats va començar al març i els comicis van tenir lloc el 9 d'abril La Comissió Electoral General va atorgar la victòria al Partit Democràtic del president Susilo Bambang, que va obtenir el 26% dels escons El seu triomf va ser interpretat pels analistes com el suport dels electors a la política de secularització portada a terme des del 2004 pel Partit Democràtic i un càstig als elevats índexs de…

L'enorme maquinària electoral índia es va mobilitzar novament el 2009, entre l'abril i el maig, per tal de celebrar les eleccions legislatives i renovar la confiança de la població en el Govern del Partit del Congrés, presidit des de la rereguarda per Sonia Gandhi i encapçalat pel doctor Manmohan Singh, el venerable economista d'origen sikh, que ha aconseguit potenciar el creixement del PIB del país que malgrat la crisi, se situa en el 5% El procés electoral a l'Índia està determinat per tres factors la quantitat d'electors cridats a les urnes, uns 700 milions de persones la participació va…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va recaure sobre la…