Resultats de la cerca

Al principi de febrer es va fer públic que els Estats Units havien inclòs onze bancs suïssos en la llista d'evasors fiscals En una decisió històrica, les autoritats nord-americanes van anar més enllà que amb el precedent de l'entitat UBS, que va haver de pagar una sanció de 750000 milions de dòlars i revelar les dades dels seus 52000 clients als Estats Units aquesta vegada van imputar penalment Wegelin & Co, el banc suís més antic, per ocultar 1200 milions de dòlars a les autoritats i ajudar els seus clients a evadir impostos El Govern havia de recuperar la confiança en la…

El pes del deute públic va continuar marcant l’escenari econòmic del 2016, amb el dubte de si hi hauria noves rèpliques de la inestabilitat financera del país El Govern d’Alexis Tsipras va impulsar un nou paquet de reformes sobre les pensions i els impostos, sobretot els indirectes Aquesta mesura es va fer en contrapartida de menys exigència en la reducció del dèficit, a través de moratòries en els pagaments d’aquest deute públic En tancar l’any, el deute públic va ser del 181,6%, i el balanç del compte corrent de l’Estat va mantenir-se sense excedents Amb aquest panorama de retallades i…

L’economia va continuar estancada, amb un creixement del PIB del 0,5% perquè la crisi internacional va afectar més severament el país, en particular el sistema financer i el dèficit públic Dues empreses d’assegurances subsidiàries de bancs estrangers van tancar i l’Estat va haver de privatitzar el National Commercial Bank per a solucionar els problemes financers

Camp de refugiats de Livarna, a la localitat eslovena de Dobova, fronterera amb Croàcia © Meabh Smith / Trocaire Les relacions entre el Govern de Croàcia i Eslovènia van centrar bona part del debat polític durant tot aquest 2016 En el marc de l’arbitratge sobre el conflicte territorial que, des del 1991, mantenen aquests dos governs, el Govern croat va decidir abandonar les negociacions després que es filtrés una gravació en la qual un jutge del Tribunal d’Arbitratge intercanviava presumptament informació confidencial amb membres del Govern eslovè Aquesta decisió va provocar la dimissió,…

La pressió de la Unió Europea per a eliminar el secret bancari sobre dipòsits financers va fer reorientar l’estratègia de les autoritats i bancs del país cap a l’atracció de fons de capital dels països islàmics Amb aquest objectiu, es va organitzar al final d’octubre una conferència internacional amb la participació d’institucions de Malàisia i Bahrain per a determinar les necessitats d’adaptació de les regles i els productes financers del país a les normes de la xaria En la crònica de successos, la mort a trets del conseller delegat del Bank Frick & Co a la localitat de Balzers al…

Angela Merkel va ser reelegida cancellera d’Alemanya per tercer cop consecutiu © Deutscher Bundestag / Achim Melde El 2013 Alemanya va tenir un clar protagonisme electoral, tant al mateix país com al conjunt d’una UE pendent dels resultats al país germànic A diferència de molts països del seu entorn, l’economia alemanya va continuar creixent lleugerament per sota de l’1%, amb un atur del 5% i un dèficit públic gairebé inexistent 0,1% Els avantatjosos indicadors macroeconòmics, així com el lideratge europeu en la protecció dels interessos de la indústria i la banca alemanyes, van ser les…

La situació econòmica es va complicar arran del trencament de relacions amb els bancs del país decidides pel Commerzbank alemany i el Bank of America Tampoc va ser favorable l’evolució de la producció agropecuària, excepte la de la canya de sucre, i el sector de manufactures i el petroli també van experimentar davallades Només el turisme va repuntar, però no va ser suficient per a evitar l’estancament del creixement del PIB, que no va arribar ni a l’1% En aquest context el Govern va haver de restringir la despesa pública per a contenir el dèficit públic, però no va poder evitar…

El país va viure un any de relativa estabilitat política, un clima que va afavorir els interessos dels inversors, amb exempcions i incentius fiscals considerables, que alhora va permetre continuar mantenint un impost de societats al voltant del 35% El creixement anual del PIB real va arribar al 4,1%, promogut per una política d’estímul del consum privat, una inversió més forta i una despesa governamental elevada enfocada a la diversificació La inflació va ser de l’1% i la taxa d’atur es va situar en el 5% menys de la meitat que l’any anterior El pressupost públic es va contreure el –0,7% i el…

Amb una economia força recuperada des de l’esclat de la bombolla financera el 2008, Islàndia va celebrar eleccions legislatives el 27 d’abril El Govern sortint de l’Aliança Socialdemòcrata i el Moviment d’Esquerra Verda es van presentar a les eleccions en un context macroeconòmic de creixement pròxim al 2% del PIB, descensos de la taxa d’atur del 10% al 5%, disminució de la inflació del 18% al 4% i elogis de l’FMI per la recuperació econòmica, així com amb la sentència favorable a Islàndia del Tribunal de l’Associació Europea de Lliure Comerç EFTA arran de la seva negativa a rescatar els…

El dia 5 de desembre, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va anunciar la seva renúncia al càrrec després dels resultats negatius en el referèndum sobre la seva proposta de reforma de la Constitució italiana © Palazzo Chigi L’any 2016 va estar marcat per la celebració del referèndum sobre la reforma constitucional impulsada pel primer ministre Mateo Renzi Un referèndum que va polaritzar el país a dreta i esquerra i que el primer ministre va acabar convertint en plebiscit sobre la seva figura amb l’expectativa d’assolir la victòria per aquesta via Un fet que va tenir un efecte bumerang i…