Resultats de la cerca

L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són…

Els protozous , organismes unicellulars pertanyents al regne animal, tenen una forma normalment allargada o oval i unes dimensions d’unes quantes µ d’amplada i unes desenes de µ de llargada Només algunes espècies de protozous presenten, en algun moment del seu cicle evolutiu, dimensions macroscòpiques, és a dir, visibles per a l’ull humà, per bé que en aquests casos només arriben a fer 1 o 2 mm de diàmetre Els protozous es troben àmpliament distribuïts en la natura, encara que especialment es concentren en l’aigua i els sòls Només algunes espècies de protozous s’han adaptat als…

La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…

L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…

El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i…

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la…

La tiroide és una petita glàndula situada a la base del coll Consta de dos lòbuls laterals , que es troben adossats als costats de la tràquea, units entre si en la part mitjana per una mena de pont transversal, l’ istme , que passa per davant del cartílag cricoide Cadascun dels lòbuls laterals té aproximadament entre 4 i 6 cm de longitud, 1,5 cm d’amplada i 2 o 3 cm de gruix en molts casos, el lòbul dret és més gran que l’esquerre En un 15% de la població hi ha una petita prolongació de la part superior de la tiroide que correspon a l’anomenat lòbul piramidal En tot cas, en condicions normals…

Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…

Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix…

La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…