Resultats de la cerca

En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…

Els cursos d’educació maternal es plantegen principalment dos objectius El primer és que la dona, o encara millor, la parella, tingui una informació adequada sobre els processos fisiologies que s’esdevenen durant la gestació, el part i el postpart, i també sobre els trastorns principals que es poden presentar i els mitjans que hi ha per a solucionar-los El segon objectiu és que la dona tingui una preparació física adequada per a afrontar l’esforç que representa el part Si s’atenyen aquests objectius, és possible d’evitar la por del part i, a més, la dona pot collaborar activament en aquest…

Les activitats físiques que requereixen per a la seva realització efectuar un treball muscular relativament intens, i en les quals es posa en joc la capacitat anaeròbica de l’organisme, no són les més aptes per a millorar la resistència dels músculs i del sistema cardiorespiratori Tanmateix, sí que són eficaces per a incrementar la força, el volum i la potència musculars i, per això, són un bon complement dels exercicis aeròbics Els exercicis anaeròbics poden resultar beneficiosos per a tota la població Això no obstant, estan contraindicats en les persones que pateixen trastorns…

Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…

El 22 de juliol de l’any 1677, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfonso de Sotomayor Carmona, Andalusia 1608 – Barcelona 1682, arquebisbe i bisbe de Barcelona diputat militar Francesc de Saiol i de Quarteroni, cavaller de Barcelona diputat reial Francesc de Burgués i Geronés, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Miquel de Torrelles i Sentmenat, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona i prior de Catalunya no jurà el càrrec oïdor militar Francesc de Marí i Genovés, cavaller de Barcelona oïdor reial…

El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…

El 22 de juliol de l’any 1701, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Pere de Magarola i de Llupià diputat reial Jaume Oliva, advocat, resident a Barcelona oïdor eclesiàstic Rafael de Padellàs i de Casamitjana, paborde de Palau, del monestir de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jaume d’Eva i Malla, domiciliat a Barcelona oïdor reial Pere Màrtir Cerdà, ciutadà de Puigcerdà Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des…

Les urgències mèdiques es poden produir com a resultat de catàstrofes, és a dir, situacions en què s’altera greument l’entorn físic i com a conseqüència d’això es posa en perill la integritat de les persones que es troben a prop La protecció i l’assistència de la població en aquestes situacions és una responsabilitat de cossos especialitzats, com ara els bombers, les forces de seguretat i els serveis de protecció civil Tanmateix, mentre no rebi l’ajuda d’aquests serveis, qualsevol persona pot emprendre algunes mesures útils per a preservar la pròpia salut i la de les altres persones que…

Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…