Resultats de la cerca

Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre Aquests batecs, anomenats pols arterial , són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre És a dir, el pols arterial és una onada de pressió que es propaga rítmicament tot al llarg de l’arbre arterial des de l’aorta cap a les…

La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys,…

Definició La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que es caracteritzen pel dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-humeral Entre aquests trastorns destaquen diverses alteracions de les estructures que intervenen d’alguna manera en l’articulació, però en són excloses els traumatismes importants i les malalties articulars generalitzades, com ara l’artritis reumatoide, la gota o la condrocalcinosi Com que generalment es tracta de processos inflamatoris que afecten les estructures que envolten l’articulació, també són anomenats, en conjunt…

En els esportistes, a més d’ésser necessari realitzar controls mèdics periòdics de caràcter rutinari, com els recomanats per al comú de la població, es realitzen també altres controls mèdics en què s’investiguen específicament les diferents capacitats físiques que es potencien per a la pràctica de l’esport competitiu Les proves de rendiment , que també s’anomenen proves d’alt rendiment quan són aplicades a esportistes d’elit, formen part de l’entrenament esportiu i s’efectuen habitualment en centres especialitzats en medicina de l’esport, ja que per a llur realització se solen requerir…

A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De…

Els deserts de la calor seca Un criteri de definició dels deserts i subdeserts càlids del món és que la temperatura mitjana anual sigui superior als 10°C La variabilitat dels paràmetres climàtics dels deserts, però, és considerable Prenent per exemple el Sàhara, el desert més extens del món, es podria subdividir en un Sàhara muntanyós fresc, i fins i tot fred segons l’altitud i la latitud un Sàhara tòrrid, a la zona meridional, on la temperatura mitjana anual arriba o supera lleugerament els 30°C i encara un Sàhara temperat, al llarg del litoral atlàntic, on no gela mai però les temperatures…

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…

Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…

Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…