Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Entorn social del tabaquisme
Un cop que una persona s’ha iniciat en el tabaquisme, l’entorn social afavoreix que el mantingui, perquè el tabac és un producte tòxic però de venda legal, fàcilment assequible i el seu consum és socialment acceptat i fins i tot potenciat El tabac és la droga que pot ésser adquirida amb més facilitat i a preu més baix Els punts de venda del tabac són nombrosos i, per a comprar-lo no cal ni anar a una botiga especialitzada, ja que és ofert en bars i en molts locals públics El preu del tabac és accessible pràcticament a qualsevol economia, ja que per un valor similar al d’una…
Control professional de la teràpia per a deixar de fumar
Alguns dispositius o productes per a deixar de fumar poden ésser adquirits directament a les farmàcies o a través de diversos sistemes comercials Tanmateix, una persona no experta difícilment pot conèixer la fiabilitat d’aquests productes, i en qualsevol cas no té els coneixements per a utilitzar-los de la manera més adequada per al seu cas particular A més, com hem comentat més amunt, els tractaments antitabac basats en una sola mesura terapèutica mai no poden vèncer tots els mecanismes que vinculen el fumador amb el tabac Per això, si un fumador es considera incapaç d’abandonar el tabac per…
Primeres accions davant d’una urgència
La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades Per tal que la primera assistència d’una…
Literatura i noves tecnologies
Pàgina web dedicada a la poesia catalana, sd PV Fins no fa gaire, eren molt freqüents les veus que preveien la desaparició de la lletra escrita i de la literatura a causa de l’expansió imparable de la civilització televisiva Els més pessimistes fins i tot creien que l’escriptura estricta, substituïda per la imatge i l’oralitat, havia de quedar relegada a un ús erudit i notarial No en va Umberto Eco, al seu famós llibre Apocalíptics i integrats 1964, proposava lluitar per aconseguir una civilització de la televisió que, en lloc de destruir-la, complementés la del llibre Certament, no es pot…
L’Editorial Selecta: els límits d’un programa de recuperació
Retrat de JM Cruzet, sd ECSA Després del 1939, Josep Maria Cruzet i Sanfeliu, amb una bona experiència a l’editorial Catalònia abans de la Guerra Civil, va treballar com a editor, sota la marca d’Ediciones Selectas, i també com a llibreter a l’obligatòriament rebatejada Casa del Libro Parallelament a aquestes activitats, es va proposar de publicar en llengua catalana i, a la primavera del 1941, va demanar permís per a editar les obres completes de Jacint Verdaguer, amb la mediació d’Ignasi Agustí La censura, en aquells moments sota l’alta responsabilitat d’Antoni Tovar, li concedí l’…
Consolidació democràtica i reptes identitaris a l’àrea catalana
Mancada de les convulsions dramàtiques que han caracteritzat gairebé tot el nou-cents català —sagnants conflictes de classe, Guerra Civil, exili, repressió, lluita contra la dictadura…—, l’etapa històrica que començà el 1980 resulta potser menys èpica, no pas menys important De fet, les dues darreres dècades de la centúria constitueixen un oasi únic d’estabilitat democràtica, de consens social i d’autogovern després de gairebé dos segles de règims autoritaris o d’estats d’excepció, de projectes polítics i socials antagònics que s’enfrontaven amb les armes, i de fràgils experiències d’obertura…
La complexitat de les poblacions urbanes
El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…
El tombant dels fets de Maig
Les autoritats republicanes i de la Generalitat de Catalunya representaven la legalitat democràtica Això, que internacionalment no era discutit per cap democràcia europea, era negat com a valor polític legítim des del principi de la Revolució iniciada a partir del fracàs militar del 19 de juliol Comitè Central de Milícies Antifeixistes, Barcelona, agost del 1936 AF/AHC La Generalitat era un poder autònom sorgit per l’audàcia i el triomf electoral d’uns republicans nacionalistes catalans amb profunda sensibilitat social, però el que hi havia al carrer i s’havia imposat arreu de Catalunya era…
Entrebancs polítics i econòmics per a una política científica pròpia
L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…
La vida portes enfora
El cinema Fémina, Barcelona, 11-12-1939 AHC / GS Precisament en una etapa en què la vida quotidiana era d’una duresa aclaparadora per a la majoria de la població, era evident que es feia molt necessari trobar espais de diversió, que en aquelles circumstàncies calia entendre més aviat com a evasió Tanmateix, els qui es beneficiaven de la nova situació, ja fossin els rics de sempre o els nou-rics de l’estraperlo, en bona lògica volien gaudir d’aquell privilegi i una de les maneres de concretar-lo era una diversió d’elit Així, la guerra recentíssima i la realitat afavorien la represa i el…