Resultats de la cerca

Els elements cellulars o corpuscles sanguinis componen l’anomenada massa globular sanguínia Bàsicament, hi ha tres tipus d’elements cellulars els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes Els glòbuls vermells , anomenats també hematies o eritròcits , són les cèllules més abundants de la sang En condicions normals, hi ha aproximadament 4,5 milions de glòbuls vermells per cada mm 3 de sang Les hematies donen color a la sang perquè tenen una coloració vermellosa pel fet que contenen hemoglobina , un pigment ric en ferro Les hematies no són cèllules completes perquè no tenen nucli,…

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la defensa…

La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les El volum total de sang que el cos humà conté varia segons les característiques de cada persona, com ara l’edat, la complexió física i el sexe En l’home el volum de sang correspon a uns 70 ml per kg de pes, mentre que en la dona és d’uns 60 ml/kg de pes Així, l’organisme d’una persona adulta conté uns 4 l o 5 l…

La sang és el líquid de color vermellós que circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular i ateny tots els òrgans i els teixits del cos De fet, els diversos elements que constitueixen la sang, en conjunt, formen un veritable òrgan, bé que per poder complir la funció que els correspon es troben repartits per tot l’organisme Així, com que les malalties específiques de la sang poden ocasionar trastorns molt diversos en tot el cos, hi ha una especialitat mèdica destinada al coneixement d’aquestes alteracions, l’ hematologia , denominació que procedeix del terme grec aima , que fa referència…

L’ eritromelàlgia constitueix un trastorn degut a una reacció desmedurada a l’escalfor que es caracteritza per l’aparició d’episodis d’envermelliment, coïssor, punxades i cremor localitzats en les extremitats superiors i inferiors Els símptomes són causats per una dilatació sobtada de les artèries petites, a conseqüència de la qual s’esdevé un augment del volum i la velocitat a què circula la sang en les zones afectades Aquest trastorn pot tenir un origen desconegut i manifestar-se en persones que no tenen cap altre problema, o bé ésser degut a d’altres afeccions com ara hipertensió arterial…

La miocarditis consisteix en la inflamació del teixit miocàrdic, o múscul cardíac La inflamació d’aquest teixit pot ésser deguda a nombroses causes La més freqüent és la constituïda pels processos infecciosos, sobretot per part de diversos virus com el Coxsackie, el virus ECHO, el virus de la poliomielitis, el de la grip, l’adenovirus i el virus de la rubèola D’altres agents infecciosos habituals són el Toxoplasma gon dii , agent causal de la toxoplasmosi, i el Trypano sorna cruzi , un protozou responsable d’una malaltia infecciosa molt estesa a Amèrica del Sud, la malaltia de Chagas D’altres…

Els tumors originaris del cor, o tumors cardíacs, són molt poc freqüents Els de més incidència són el mixoma, el rabdomioma i el sarcoma El mixoma és un tumor benigne que es forma a les parets del cor, en general l’aurícula esquerra, i es projecta durant el procés de creixement cap a l’interior d’aquesta cavitat La grandària que pot atènyer la massa tumoral oscilla entre 0,5 mm i 8 cm de diàmetre En les fases inicials, que poden durar fins i tot uns quants anys, el tumor és asimptomàtic Tanmateix, quan assoleix una grandària considerable, és habitual que finalment arribi a cobrir…

El fenomen de Raynaud consisteix en una sèrie d’alteracions en la circulació sanguínia de les mans que es manifesten amb l’aparició d’episodis repetits o crisis en què els dits de la mà, tots en general menys el polze, empallideixen en primer lloc i després esdevenen vermells El fenomen de Raynaud es pot presentar a conseqüència d’altres trastorns, i en aquest cas es parla de síndrome de Raynaud , o bé pot afectar persones sanes, i aleshores s’anomena malaltia de Raynaud El fenomen de Raynaud és degut a una alteració de la regulació del flux sanguini dels vasos més prims, sobretot els…

L’ arteritis de Takayasu constitueix un trastorn crònic que es caracteritza per la inflamació i l’engruiximent progressiu de l’aorta i les seves branques principals Actualment hom creu que aquesta malaltia és de tipus autoimmune, és a dir, deguda a una reacció anòmala del sistema immunitari que se suposa que reacciona contra els teixits arterials com si fossin elements estranys L’arteritis de Takayasu no és un trastorn freqüent la seva incidència és superior entre les dones joves que entre la resta de la població Igualment, en alguns països orientals, com el Japó i la Xina, la incidència és…

L’ arteritis de la temporal , o arteritis de cèllules gegants , és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèllules del…