Resultats de la cerca

La vellesa correspon, en el seu sentit més ampli, a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa De fet, no es pot establir clarament un límit definit entre ambdues etapes, ja que hi ha una gran variabilitat individual pel que fa a les modificacions que produeix en l’organisme el pas del temps, ni tampoc s’han determinat les pautes que permetrien d’identificar-les Si bé és cert que comparant les característiques que presenta una mateixa persona als 55 anys i als 85 són evidents les modificacions corporals que s’han presentat i es poden diferenciar particularitats fisiològiques en cada etapa, no…

Tot i que el climateri no és cap malaltia, com que en l’organisme femení es produeix un seguit de modificacions funcionals i orgàniques, convé realitzar-ne un control mèdic de l’evolució D’una banda, aquest té per finalitat de poder diferenciar els canvis normals de les situacions patològiques que poden passar inadvertides, per ésser considerades erròniament com a pròpies de l’època De l’altra, tot i que alguns dels trastorns que solen produir-se en aquesta època es poden considerar fisiologies, això no significa que s’hagin de suportar estoicament, ja que amb un tractament adequat es poden…

Per bé que ja han estat esmentats els trastorns que amb major freqüència causen alteracions més notables en el climateri, en aquesta època també es poden produir altres modificacions corporals que representin algun grau de molèstia per a la dona Per exemple, poden esdevenir-se canvis a les cordes vocals, que causen una minva en els registres alts de la veu, o bé que les mames perdin la turgència, es facin menys consistents i pengin Altrament, també hi ha una relació entre el dèficit d’hormones femenines i un augment en la incidència d’ arterioesclerosi , trastorn caracteritzat pel dipòsit de…

Tradicionalment s’ha considerat que l’època del climateri sol ésser acompanyada de certs trastorns psíquics, que fins i tot es fan presents en la premenopausa En principi, es pot considerar que aquests trastorns poden estar provocats pel dèficit d’hormones femenines, ja que, com ja s’ha dit, el fet té una influència en l’activitat hipotalàmica i, en definitiva, en el sistema nerviós central Avui dia, però, hom pensa que, tot i acceptar aquesta influència, generalment els trastorns no tenen com a punt de partença exclusiu —ni tan sols el més important— el desequilibri hormonal, sinó que hi…

Coincidint amb el climateri, alguns trastorns de l’aparell locomotor es fan més freqüents Per exemple, a partir dels 50 anys és més comú patir d’ artrosi , una afecció crònica caracteritzada per una degeneració dels cartílags articulars, que es fa més freqüent en el sexe femení que no pas en el masculí Tanmateix, per bé que les modificacions hormonals climatèriques puguin estar-hi implicades, no són decisives en el desenvolupament del trastorn En canvi, el progressiu dèficit d’hormones femenines sí que pot tenir una gran incidència en un altre trastorn dels ossos, l’ osteoporosi , afecció…

La reducció dels nivells d’hormones femenines també pot afectar els òrgans de l’aparell urinari, per diferents mecanismes per un efecte directe en els mateixos òrgans urinaris, o indirectament, a causa de l’afebliment dels músculs i lligaments que els mantenen en posició normal Com a resultat, no és estrany que apareguin trastorns urinaris, especialment perquè les diverses modificacions provoquen en conjunt una major susceptibilitat a sofrir-hi infeccions D’una banda, com que es produeix una reducció relativa de la grandària de la bufeta, la capacitat també es redueix, i això fa que…

La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però, hi ha una gran…

La part de l’organisme que més acusa l’efecte de la reducció dels nivells d’hormones femenines correspon, com és lògic de suposar, a l’esfera genital, ja que el climateri comporta una supressió de l’activitat reproductora en què estan implicats els òrgans genitals D’una part, es produeixen notables modificacions en els genitals interns, ja que els ovaris sofreixen una atròfia progressiva, alhora que l’úter ja no presenta les típiques variacions del cicle menstrual En definitiva, tant els ovaris com l’úter o les trompes de Fallopi disminueixen de volum, per bé que aquestes modificacions són…

Entre els trastorns que poden presentar-se en el climateri, els més notables, per bé que generalment innocus, corresponen als denominats trastorns neurovegetatius , com s’anomena un grup d’alteracions causades per desarranjaments funcionals del sistema nerviós autònom o vegetatiu, la part del sistema nerviós que constantment regula l’activitat dels òrgans interns, sense que en tinguem consciència No és estrany que es produeixin aquests trastorns, ja que el principal centre regulador de l’activitat del sistema nerviós autònom és localitzat a l’hipotàlem, estructura que fa de pont d’unió entre…

Les manifestacions més evidents del climateri són les referides a les modificacions que s’observen en la presentació de les menstruacions És normal que en un moment donat de la vida, generalment entre els 40 anys i els 50, els cicles menstruals es tornin irregulars, com també que es modifiqui la intensitat i la durada de les hemorràgies L’edat exacta en què comencen els canvis i les característiques de les modificacions són molt específiques en cada cas particular, raó per la qual no se’n poden determinar estrictament els criteris de normalitat En alguns casos els canvis són precoços, en d’…