Resultats de la cerca

Es denomina arbre genealògic un diagrama que resumeix la història d’una família pel que fa a les malalties que han patit els seus membres Simplificant, és un procediment equiparable al que el metge aplica en demanar informació sobre les malalties dels parents propers o la causa de la mort dels avantpassats, per tal d’estimar les probabilitats que hi hagi en una afecció comuna a la família, presumiblement hereditària, i quina importància pot tenir en l’orientació de la diagnosi Lògicament, quan l’arbre genealògic és elaborat per un genetista, el procediment és molt més minuciós i detallat i…

La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic

La pressió arterial és la força que efectua la sang en les parets arterials, gràcies a la qual pot circular per l’interior de l’arbre arterial i vèncer la dificultat —la resistència vascular perifèrica — que ofereix al seu pas la reducció progressiva del diàmetre, és a dir, la reducció progressiva de la llum que s’esdevé entre l’aorta i els capillars La pressió arterial s’origina fonamentalment a partir de les contraccions dels ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l’interior de les grans artèries De fet, però, com que les parets d’aquestes artèries són elàstiques…

Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi…

L’aparell càrdio-vascular té com a funció fonamental procurar la circulació de la sang per tot l’organisme per aquest motiu és també anomenat sistema circulatori Quan circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular, la sang es proveeix d’oxigen als pulmons i de substàncies nutritives a l’aparell digestiu, que transporta a tots els teixits orgànics alhora, també recull els productes de rebuig metabòlic dels teixits i els duu als òrgans responsables d’eliminar-los, i, a més, serveix de vehicle a una sèrie de substàncies, com per exemple les hormones, que es dirigeixen d’un sector de l’…

El cerebel és una massa situada sota el cervell, darrere el tronc encefàlic Vist des de la part superior, té forma de papallona amb les ales obertes Es compon de dues porcions laterals, els hemisferis cere bellosos , i una part central, el vermis La superfície del cerebel és solcada per fenedures paralleles entre si, de direcció perpendicular al vermis, que la divideixen en diversos lòbuls Totes aquestes incisions que parteixen del centre a la perifèria provoquen que el cerebel presenti un aspecte ramificat, que hom pot observar en fer un tall transversal A causa d’aquest aspecte i les…

El mateix es pot aplicar a l’aparell respiratori, l’activitat del qual també es modifica amb el pas del temps Per exemple, la capacitat respiratòria, és a dir, el volum d’aire que entra i surt dels pulmons amb la respiració, disminueix en la vellesa, entre d’altres raons perquè les parets toràciques esdevenen més rígides A més, també és habitual que s’esqueixin o es fibrosin les parets d’alguns alvèols, els petits sacs situats en la terminació de l’arbre bronquial en què es produeix l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang, de manera que s’incrementa l’espai mort sense aquesta…

En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i…

L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies…

Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre Aquests batecs, anomenats pols arterial , són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre És a dir, el pols arterial és una onada de pressió que es propaga rítmicament tot al llarg de l’arbre arterial des de l’aorta cap a les…