Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Auscultació pulmonar
Patologia humana
L’ auscultació pulmona r és un pas fonamental de l’examen físic en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars Consisteix en l’audició dels sons produïts per l’aire durant els moviments respiratoris Es pot efectuar aplicant directament l’orella sobre la paret toràcica, però és difícil d’adaptar-la completament sense percebre els sons externs, i el mètode és incòmode per a l’examinador, Així, l’auscultació s’efectua amb un instrument anomenat estetoscopi o fonendoscopi , que consisteix en un dispositiu que s’interposa entre l’orella de l’examinador i la zona examinada, pensat per a adaptar-…
Auscultació cardíaca i fonocardiografia
Patologia humana
El cor, en els seus constants moviments de contracció i relaxació, genera nombroses ones sonores, com s’esdevé igualment amb el desplaçament de la sang per l’interior de les estructures càrdio-vasculars Una bona part d’aquestes ones sonores corresponen a la gamma de sons oïbles per l’oïda humana, i llur auscultació, a través del procediment anomenat auscul tació cardíaca , pot informar el metge sobre l’activitat que mantenen, ja sigui normal o patològica Així, aquest procediment es troba tan estès que forma part de qualsevol exploració cardiològica Per tal de facilitar la percepció de les…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell respiratori
Patologia humana
Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia, la…
Proves diagnòstiques de l’aparell càrdio-vascular
Patologia humana
En la diagnosi de les malalties càrdio-vasculars és imprescindible d’efectuar un interrogatori detallat dels símptomes que refereix la persona afectada, que sovint són tan característics que orienten sobre l’alteració causal Igualment, és fonamental un examen físic, que en aquest cas requereix l’execució d’unes exploracions específiques que es realitzen amb instruments senzills, com és el cas de l’auscultació cardíaca, la determinació del pols i la pressió arterial De vegades, però, cal recórrer a altres proves més complexes o menys, com l’esfigmografia, la fonocardiografia, la radiologia, l’…
L’alta de la clínica i el carnet de salut de l’infant
Per a completar el control mèdic del nadó, abans que no surti del centre sanitari on ha tingut lloc el naixement s’efectua un nou examen mèdic La finalitat és de comprovar si el nen ha evolucionat correctament durant aquells dies, si el pes és l’adequat a les circumstàncies i si els diferents òrgans es van adaptant a la vida independent Se’n fa, per tant, un examen complet, que comprèn el mesurament del pes i la talla, la inspecció general del cos, l’auscultació del cor i els pulmons, la palpació abdominal i l’exploració dels reflexos Abans de deixar la clínica, convé que els pares tinguin…
Exploració física general del nounat
L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanelles , les zones del crani percebudes com a toves i que es deprimeixen en ésser…
La primera visita mèdica durant la gestació
El primer control mèdic s’ha de realitzar entre dues i quatre setmanes d’ençà de la falta de la menstruació, encara que ja s’hagi practicat una provà casolana d’embaràs i hagi resultat positiva L’objectiu és confirmar definitivament la diagnosi de l’embaràs i, en cas positiu, efectuar els exàmens necessaris per a avaluar l’estat de la dona i del futur nadó, com també de programar els controls i les precaucions que caldrà seguir durant la resta de la gestació És molt important que aquesta primera visita al metge no es retardi, ja que és precisament durant les primeres setmanes de gestació que…
La primera visita al pediatre
La primera visita al pediatre, després d’haver sortit de la clínica, convé realitzar-la quan el nadó té entre tres i quatre setmanes de vida És aleshores que acaba el període neonatal —de nadó—, i l’examen mèdic permet de comprovar si l’infant ha superat l’etapa sense problemes La visita s’inicia amb un interrogatori detallat als pares, per a determinar com ha evolucionat el nen durant les primeres setmanes de vida i esbrinar si s’ha produït alguna anomalia En aquesta visita, com en tots els controls de salut durant la infància, es pesa el nen i es pren mesura de diversos paràmetres,…
Pulmó de criador de coloms o d’ocells i pulmó de granger
Patologia humana
Definició El pulmó de criador de coloms o d’ocells és una malaltia pulmonar causada per una allèrgia a determinades substàncies procedents dels ocells El pulmó de granger és una malaltia pulmonar originada per una allèrgia a uns fongs determinats que es desenvolupen habitualment al fenc florit Aquests dos trastorns originen una dificultat respiratòria i a llarg termini poden evolucionar envers una fibrosi pulmonar irreversible Aquestes alteracions, al nostre país, són les més freqüents entre un grup de malalties anomenades alveolitis allèrgiques extrínseques o pneumonitis per…
Hidramni
Patologia humana
Definició És anomenada hidramni , o polihidramni , una complicació de l’embaràs caracteritzada per l’acumulació excessiva de líquid amniòtic, que en total ultrapassa els dos litres, la qual cosa origina un augment de volum de l’úter i pot alterar el curs de l’embaràs i el part Freqüència i causes L’hidramni és un trastorn relativament freqüent que segons les estadístiques es produeix aproximadament en 1 de cada 62 embarassos que arriben al final Tanmateix, però, la majoria dels casos són lleus i no ocasionen trastorns, de manera que passen desapercebuts Tan sols originen símptomes i es…