Resultats de la cerca

És anomenat insuficiència hepàtica el defecte en les diverses funcions del fetge que es presenta quan, a conseqüència d’una altra afecció, la majoria de les cèllules hepàtiques es necrosen o moren La insuficiència hepàtica es pot presentar en forma lenta i progressiva, com s’esdevé en els estadis més avançats de la cirrosi, o bé de manera sobtada, tal com s’esdevé en alguns casos d’intoxicació per diversos fàrmacs o metzines, o en d’altres d’estat de xoc En el cas d’insuficiència hepàtica, hom recomana de seguir una dieta equilibrada, és a dir que tingui un contingut calòric…

La cirrosi biliar primària és un trastorn crònic del fetge, de causa desconeguda, que s’inicia amb la inflamació i la posterior destrucció dels canalicles que buiden la bilis elaborada pel fetge per tal de conduir-la fins a l’intestí prim, i que en les etapes més avançades afecta l’òrgan en conjunt i origina una cirrosi Per bé que en la majoria dels casos aquest trastorn es manifesta ja des dels inicis amb coïssor a la pell, icterícia o tonalitat groguenca de la pell i deposicions diarreiques, clares i brillants, de vegades roman asimptomàtic molts anys, fins i tot durant tota la vida En…

La bursitis consisteix en la inflamació de les bosses seroses, que són una mena de sacs buits coberts internament de teixit sinovial, que es localitzen entre els tendons, els ossos i la pell Tenen la funció d’esmorteir el fregament que originen les contraccions musculars, o el de la pell damunt les estructures que es troben a sota La bursitis és un trastorn molt freqüent i, en general, lleu Habitualment, és degut a un fregament repetit o intens en una zona determinada, o bé a petits traumatismes i moviments sobtats i reiterats També pot ésser causada per una infecció deguda a diversos gèrmens…

Són anomenats suberosi una sèrie de trastorns respiratoris causats per inhalació de pols de suro florit, un producte que habitualment es troba contaminat pel fong microscòpic Penicillium frequentans La suberosi afecta habitualment les persones que treballen en un ambient on es manipula suro, i pot ésser deguda a la irritació de la mucosa respiratòria, causada per la inhalació de la pols mateixa, o bé a una reacció allèrgica amb relació a les partícules del fong que conté Aquesta malaltia és poc freqüent en general, però no és excepcional en les àrees on la indústria del suro es troba present…

Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom considera que hi ha…

Definició L’ esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva , un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva Freqüència, edat i sexe…

La hipertensió arterial pulmonar és un trastorn que es caracteritza per l’augment de la pressió de les artèries pulmonars, és a dir, les artèries que menen la sang des del ventrícle dret fins als pulmons En la majoria dels casos, el trastorn es planteja a conseqüència d’alguna malaltia cardíaca —valvulopaties, miocardiopaties, pericarditis o cardiopaties congènites—o d’alguna malaltia pulmonar com ara asma i bronquitis crònica, emfísema o embòlia pulmonar En d’altres casos, les causes són desconegudes Els símptomes més habituals són respiració dificultosa i sensació de manca d’aire, mareig,…

Els accidents vasculars cerebrals AVC, coneguts popularment com a feridura són trastorns sobtats de la circulació cerebral dels quals es deriven alteracions d’una o diverses funcions cerebrals La manifestació més comuna és l’hemiplegia, o pèrdua de força en la meitat del cos L’AVC és una urgència mèdica que ha d’ésser diagnosticada i tractada com més aviat millor Un AVC pot provocar els símptomes següents pèrdua de consciència, mal de cap d’aparició imprevista, vòmits inexplicables, pèrdua de força o sensibilitat en una part del cos, i dificultats de comprensió del llenguatge i la parla…

La gota és una alteració metabòlica deguda a una elevada concentració d’àcid úric en l’organisme que es manifesta especialment per crisis inflamatòries molt doloroses en les articulacions La concentració elevada d’àcid úric en la sang, o hiperuricèmia, és un factor que sempre es troba en tots els malalts de gota Però només una persona de cada cinc que tenen hiperuricèmia en pateix L’atac de gota típic es localitza a l’articulació basal del dit gros, que es veu afectada sobtadament per un dolor molt intens i una inflamació notable que es manté alguns dies El més habitual és que després d’una…

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules canceroses…