Resultats de la cerca

Quan es consumeixen quantitats exagerades de begudes alcohòliques durant períodes de temps prolongats, la intoxicació crònica —amb els seus nombrosos efectes— s’acompanya de certs fenòmens que permeten catalogar l’alcohol etílic com a droga En primer lloc, atès que es manté un cert grau de presència d’alcohol en la sang de manera més o menys permanent, l’organisme s’habitua a la seva acció, que en definitiva en modifica el funcionalisme d’aquesta manera, per tal que es produeixin els mateixos efectes desitjats —com ara la sensació de benestar ja esmentada—, cal que s’atenyi cada…

Hom anomena trastorn de l’erecció la incapacitat persistent d’assolir o de mantenir una erecció satisfactòria que faci possible el coit La incapacitat esporàdica per a tenir ereccions és tan freqüent, ja que la major part dels homes presenten episodis transitoris d’aquest tipus, que no pot catalogar-se com una disfunció sexual Popularment, els trastorns de l’erecció s’anomenen "impotència", terme que es tendeix a evitar, ja que té connotacions pejoratives que afecten àmbits de la vida no relacionats amb la sexualitat L’origen de la disfunció pot ésser tan divers que només una diagnosi…

És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores El…

L’ésser humà està conformat biològicament per a respondre davant de determinats estímuls, que es poden catalogar genèricament com a eròtics, per mitjà d’una sèrie de reaccions característiques que, en conjunt, constitueixen l’anomenada resposta sexual A diferència d’allò que s’esdevé en els animals, que només responen sexualment davant d’estímuls molt concrets segons cada espècie, l’ésser humà és susceptible, en termes generals, a nombrosos i diferents factors capaços de desencadenar una resposta sexual I un cop aquesta s’ha posat en marxa, si l’estimulació eròtica es manté, sol…

És anomenada diarrea l’evacuació de les matèries fecals més fluides, més voluminoses o amb una freqüència superior a l’habitual Hom considera que una persona pateix de diarrea quan en un moment determinat, o de forma crònica, les seves deposicions esdevenen més líquides, més abundants o més freqüents del que és habitual per a ella Tanmateix, però, des d’un punt de vista general, es poden catalogar com a diarrea les deposicions amb més d’un 70% de contingut aquós, que excedeixen els 225 g per dia o que es produeixen més de tres vegades al dia La diarrea es produeix quan per alguna…

Els hàbits alimentaris són unes de les expressions més característiques de la tradició i la cultura dels pobles Tanmateix, gràcies als avenços que s’han produït en els últims temps en les tècniques de producció agropecuària, en les indústries alimentàries i en els mitjans de comunicació, s’ha anat verificant, de manera parallela, una progressiva homogeneïtzació d’aquests hàbits en la majoria de les zones industrialitzades i desenvolupades del món En el nostre medi hom realitza majoritàriament un tipus d’alimentació característica derivada de costums antics i que, per tant, es pot …

La febre groga és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric que evoluciona bàsicament amb síndrome febril i icterícia, o tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, i que, en els casos més seriosos, és de pronòstic reservat La febre groga s’integra dins el grup de les denominades febres hemorràgiques víriques , perquè és provocada per un virus, és transmesa per mosquits i provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus de la febre groga , que pertany a la família Flaviviridae , i té per hàbitat natural l’organisme dels éssers humans i diverses espècies de simis,…

Definició És anomenada inhibició de l’impuls sexual la mancança acusada i persistent del desig sexual o libido que en cert grau està present en tothom en condicions normals En realitat, resulta difícil d’establir de manera generalitzada una definició categòrica, ja que el grau d’apetit sexual considerat com a normal és molt variable en cada persona i fins i tot depèn o és modificat per moltes circumstàncies, tant educatives o socials com interpersonals Per això, sol ésser més senzill reconèixer la situació com una veritable dis-funció quan es verifica una disminució notòria de l’apetit sexual…

El terme parafílies engloba una sèrie de trastorns diversos el denominador comú dels quals consisteix en el fet que, de manera involuntària i repetitiva, la font principal o exclusiva d’excitació sexual correspon a objectes sexuals diferents als habituals —en persones adultes—, o bé en el fet que la gratificació sexual s’aconsegueix de manera principal o exclusiva recorrent a certs actes inusuals o extravagants Així, doncs, pot tractar-se de diverses situacions d’una desviació de l’objecte sexual, si l’excitació sexual no es genera en relació a persones adultes sinó en relació a nens, animals…

Amb la denominació genèrica d’ agents infecciosos es coneix una gran diversitat d’espècies d’organismes, o éssers vius en general, de dimensions microscòpiques, que tenen la capacitat d’ infectar l’organisme humà —és a dir, de penetrar-hi, establir-s’hi i reproduir-s’hi— i eventualment d’originar una malaltia infecciosa , és a dir, una alteració patològica El terme microbi del grec antic mikrós , ‘petit’, i bíos , ‘vida’, sinònim de microorganisme o germen , és aplicat indistintament a tots els éssers vius de dimensions microscòpiques, invisibles a l’ull humà i d’una organització biològica…