Resultats de la cerca

La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no el pot…

El tabac arriba a convertir-se per a les persones fumadores en un fet inherent a llurs activitats quotidianes, com ho poden ésser menjar o beure La persona habituada té la necessitat de fumar per tal de sentir-se bé i ho fa sense plantejar-se els motius que l’impulsen a fer-ho L’única cosa que sap és que, si no fuma, no se sent bé Aquest tipus de comportament del fumador respecte al tabac és el mateix que segueix qualsevol toxicòman respecte a la seva droga Per això, hom pot considerar el tabac com una droga i el tabaquisme com una toxicomania No totes les toxicomanies són iguals, perquè els…

Quan es consumeixen quantitats exagerades de begudes alcohòliques durant períodes de temps prolongats, la intoxicació crònica —amb els seus nombrosos efectes— s’acompanya de certs fenòmens que permeten catalogar l’alcohol etílic com a droga En primer lloc, atès que es manté un cert grau de presència d’alcohol en la sang de manera més o menys permanent, l’organisme s’habitua a la seva acció, que en definitiva en modifica el funcionalisme d’aquesta manera, per tal que es produeixin els mateixos efectes desitjats —com ara la sensació de benestar ja esmentada—, cal que s…

L’alcohol etílic que circula per la sang després d’ingerir begudes alcohòliques té nombrosos efectes sobre l’organisme, ja que, segons la seva concentració, pot interferir o modificar diverses reaccions en els diferents teixits Alguns d’aquests efectes són els que suposadament pretén obtenir el consumidor, com per exemple una certa sensació de benestar i de tranquillitat que apareix amb xifres reduïdes d’alcoholèmia En realitat, beure alcohol en quantitats moderades i espaiadament, de manera que la contínua metabolització hepàtica aconsegueixi depurar suficientment la sang i…

El primer aliment complementari que se sol introduir és la fruita, de la qual el principal valor nutritiu és l’aportació de vitamines que proporciona, especialment vitamina C A partir dels tres mesos, l’infant ja pot prendre algun suc de fruita natural Inicialment convé de donar-li només algunes culleradetes de suc dissolt en aigua, i si el tolera bé es pot anar augmentant la quantitat progressivament Se sol començar amb suc de taronja i posteriorment s’hi van afegint d’altres cítrics A partir dels quatre o cinc mesos l’infant ja pot prendre puré de fruites en substitució d’una presa de llet…

Els cereals no són un tipus d’aliment imprescindible per a l’infant Les substàncies nutritives que contenen són principalment hidrats de carboni, d’un valor nutritiu que consisteix solament a aportar calories Per aquesta raó, els cereals poden ésser útils per als infants que necessiten un suplement de calories, però els nens que van guanyant pes amb normalitat no necessiten aquest aliment complementari És un error basar l’alimentació de l’infant en farinetes de cereals, que poden desplaçar d’altres aliments de valor nutritiu superior i que podrien aportar una quantitat de calories excessiva…

Són anomenats infeccions oportunistes els processos infecciosos que es desenvolupen en persones els mecanismes de defensa de les quals, per una raó o altra, no funcionen correctament, és a dir, en persones considerades immunodeprimides Les infeccions oportunistes poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents, que en persones amb una immunitat competent no es podrien establir, reproduir-se o disseminar-se o bé per gèrmens virulents que, en persones immunodeprimides, causen malalties infeccioses més greus, llargues, persistents i freqüents del que és…

La uveïtis posterior o coroïditis és la inflamació de la part posterior de la capa mitjana vascular de l’ull o coroide De vegades s’associa a la inflamació de la capa retinal adjacent, i aleshores rep el nom de còrio-retinitis L’origen d’aquesta alteració, en general, és desconeguda De vegades es relaciona amb malalties parasitàries com ara la toxoplasmosi Com que la inflamació afecta la retina, les manifestacions consisteixen en alteracions de la visió com ara visió borrosa, metamorfòpsia o distorsió de la grandària i la forma dels objectes, com…

La limfangitis consisteix en la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, els petits conductes que transporten el líquid que s’acumula en l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La inflamació dels vasos limfàtics és deguda a restabliment de gèrmens al seu interior, com bacteris o fongs, que procedeixen gairebé sempre d’infeccions cutànies de mans o peus, i penetren als teixits a través de ferides, com les degudes a un gratament intens, o bé úlceres A part de la febre i el malestar general, aquest trastorn es manifesta amb dolor, inflor i…

L’aparició dels canvis propis de la pubertat ja està condicionada des del moment de la concepció, ja que el procés està regit per la informació genètica continguda en els cromosomes de l’individu, per bé que també hi influeixen diversos factors ambientals que, en certa mesura, poden modificar-lo En aquesta època, per mecanismes encara poc coneguts, s’activa una espècie de rellotge biològic que posa en marxa, com a punt de partença, l’activitat de l’hipotàlem, estructura situada a la base del cervell, que serveix de pont d’unió entre el sistema nerviós i l’endocrí L’hipotàlem,…