Resultats de la cerca

Un altre component fonamental del fum del tabac és el quitrà , un producte de color negrós i de consistència viscosa, constituït per una sèrie de partícules formades per diverses substàncies químiques que es generen en efectuar-se la combustió del tabac Les substàncies que el componen són principalment compostos orgànics rics en hidrocarburs aromàtics Llur concentració varia segons el tipus de tabac i fins i tot la marca dels cigarrets el consum d’un cigarret estàndard pot produir de 10 fins a 28 mg de quitrà La major part de les partícules de quitrà aspi-rades són expulsades…

El fum produït per la combustió del tabac és un aerosol, constituït per una mescla de diversos gasos i vapors orgànics, en els quals es troben diverses partícules en suspensió La seva composició varia lleugerament segons el tipus de tabac, la forma de presentació i la manera de fumar de cada persona, ja que d’això depèn la temperatura assolida en el punt de combustió del tabac, que pot arribar fins a 1000°C En definitiva, el fum del tabac conté al voltant de 4000 substàncies diferents, tot i que per llurs efectes sobre l’organisme humà destaquen principalment quatre tipus de components…

És anomenat conducta sexual humana el conjunt de comportaments, més o menys característics, per mitjà dels quals es manifesta la sexualitat en l’ésser humà En realitat, es tracta d’un concepte molt ampli, ja que hi ha qui opina que pràcticament tota conducta humana té algun component d’índole sexual, mentre que d’altres el restringeixen a aquelles pràctiques en què, d’una o d’altra manera, entra en joc la resposta sexual En l’ésser humà la conducta sexual és extraordinàriament variada, especialment si es compara amb la dels animals En aquests, la sexualitat està regida…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o els trastorns…

La ceratinització és el procés de transformació que experimenten les cèllules de l’epidermis en el recorregut que fan des de la capa basal fins a la superfície En aquest procés les estructures cellulars esdevenen ceratina, una massa de material resistent, constituïda fonamentalment per proteïnes fibroses, restes de membranes cellulars i d’altres substàncies La ceratina es caracteritza perquè és molt resistent a les transformacions químiques, és impermeable a l’aigua i suporta l’acció de substàncies àcides i alcalines sense que la destrueixin La formació de ceratina s’inicia en la capa basal…

En els darrers lustres s’ha començat a aplicar l’ antropometria o estudi de l’estructura corporal, per tal de predeterminar quins són els esports per als quals un determinat subjecte, d’acord amb aquella, està més capacitat Algunes de les dades més importants que es tenen en compte per a analitzar l’estructura corporal d’un individu són el sexe, l’edat, el pes corporal, l’alçada, la densitat dels diferents teixits, els perímetres corporals i les distàncies entre determinats punts de l’esquelet Tenint en compte totes aquestes dades, i comparant-les amb taules normalitzades, s’obté el somatotip…

El pes corporal, que, en condicions normals —i en molts casos caldria dir que en condicions ideals— gairebé ateny el seu màxim cap a la fi de l’edat adulta, en la persona d’edat disminueix progressivament En els homes, sol atènyer el punt màxim als 50 anys i després minva lentament i gradualment en les dones pot atènyer el punt màxim una mica més tard, i la disminució és inferior Això respon, en primer lloc, al fet que les modificacions que produeix el procés d’envelliment originen una progressiva pèrdua de la massa cellular, especialment evident en el cas del teixit muscular, que, en les…

Mentre una cèllula no es troba en procés de divisió, el ADN component de la cromatina nuclear es disposa d’una manera poc específica, més o menys enrotllada sobre de si mateixa, ja que es manté en íntima relació amb els altres elements que participen de la seva activitat Tanmateix, en el moment de la duplicació cellular, la cromatina es condensa i constitueix unes estructures amb forma de bastonets, anomenats cromosomes Absolutament totes les cèllules de l’ésser humà —llevat dels gàmetes o cèllules reproductores espermatozoides i òvuls— disposen de 46 cromosomes Cada cromosoma es compon…

La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no el pot travessar D'altra…

Definició Reben el nom de síndromes d’immunodeficiència primària o congènita un grup de malalties d’origen genètic caracteritzades per una fallada quantitativa o qualitativa en algun dels variats mecanismes que intervenen en el sistema immunitari, cosa que afavoreix sobretot el desenvolupament d’infeccions repetitives de tipus diversos generalment mortals en absència de mètodes preventius i terapèutics adequats Causes i tipus L’origen de les síndromes d’immunodeficiència congènita és una alteració genètica, de tipus molt diversos i amb patrons de transmissió hereditària diferents per a cada…