Resultats de la cerca

Les dents es componen fonamentalment de tres teixits que, de l’exterior a l’interior, inclouen l’esmalt dentari, la dentina i la polpa dentària L’ esmalt dentari , que cobreix la corona dentària, és el teixit més dur de l’organisme Es compon de sals de calci que s’agrupen en microcristalls i que formen un entramat molt compacte La dentina , el teixit més voluminós de la dent, es disposa al llarg de la dent, des de la corona, per sota de l’esmalt dentari, fins a l’arrel dentària també es compon de microcristalls de sals de calci, per bé que aquests formen…

L’abscés dentari constitueix una cavitat anormal, encapsulada i plena de pus, localitzada als teixits que envolten l’arrel d’una dent El flegmó dentari és una inflamació dels teixits subjacents a la geniva, que es produeix com a complicació de l’abscés Ambdues alteracions solen ésser precedides per una caries dentària avançada, que permet l’arribada de bacteris a l’interior de la dent i dels teixits veïns Els abscessos i els flegmons dentaris han d’ésser tractats ràpidament, ja que els bacteris continguts es poden propagar a d’altres teixits i originar, per exemple,…

Definició És anomenada abscés dentari o periapical una cavitat anormal plena de pus, envoltada per una càpsula de teixit conjuntiu que la limita, que es forma als teixits propers a l’arrel d’una peça dentària a causa d’una infecció, en general procedent d’una càries dental És anomenada flegmó dentari una inflamació d’origen infecciós, localitzada als teixits tous de la geniva, que en general es produeix com a complicació de l’abscés periapical, quan la infecció el sobrepassa, penetra el teixit ossi circumdant i, establint un canal estret, ateny la geniva Causes La…

Definició És anomenat càries dentària un trastorn crònic, molt freqüent, caracteritzat per una progressiva desintegració o excavació dels teixits durs de les dents La càries és provocada per l’efecte corrosiu que sobre aquests teixits efectuen unes substàncies àcides elaborades pels bacteris que, en condicions normals, es localitzen a la cavitat bucal Aquest trastorn, la incidència del qual augmenta progressivament a partir de tres anys d’edat, pot ésser afavorit per diverses circumstàncies, com ara la presència de petites fissures a l’esmalt de les dents, la manca d’una higiene dental…

La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no…

Definició És anomenat malaltia periodòntica o periodontitis un trastorn molt freqüent que afecta els teixits que envolten i fixen les peces dentàries en llurs punts d’enclavament a l’os maxillar, que comença com una gingivitis crònica, és a dir, amb una inflamació persistent de les genives, i mena, en les etapes més avançades, a la caiguda de les dents Aquest trastorn sol ésser provocat per la irritació que ocasiona la tosca o acumulació de restes alimentàries, saliva i bacteris sobre la superfície dental que es troba en íntim contacte amb les genives, per bé que el seu desenvolupament és…

Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll…

L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes La presentació dels efectes adversos durant l’administració d’antibiòtics depèn, bàsicament…

En les societats desenvolupades, el consum d’aliments dolços, com ara sucre comú, mel, melmelada, caramels, llaminadures, productes de pastisseria i xocolates, com també de begudes dolces, com ara les coles o la majoria de refrescants elaborats industrialment, és molt superior a allò que és aconsellable Aquests aliments són desequilibrats des d’un punt de vista nutritiu, ja que són rics en glúcids simples i, per tant, molt energètics, però pobres o mancats completament d’altres nutrients Així, la ingestió d’aquests aliments cal que sigui moderada, ja que si no l’aportació energètica podria…

L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les…