Resultats de la cerca

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…

Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre Aquests batecs, anomenats pols arterial , són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre És a dir, el pols arterial és una onada de pressió que es propaga rítmicament tot al llarg de l’arbre arterial des de l’aorta cap a les…

L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

La càpsula de Bowman desemboca directament en el sistema de conductes que constitueix el túbul renal, de manera que la filtració glomerular formada en el corpuscle renal és abocada a aquest sistema, que la fa arribar a la pelvis renal Tanmateix, però, en el recorregut pels túbuls renals, els 180 l de filtració glomerular produïts diàriament són transformats solament en 1,5 o 2 l d’orina, que s’aboquen a la pelvis renal i posteriorment són evacuats a l’exterior Aquesta transformació de la filtració glomerular en l’orina definitiva es realitza mitjançant dos processos que tenen lloc al túbul…

Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…

És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la…

Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties…

Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…

Definició És anomenat tumor maligne o càncer d’intestí gros el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules originàries dels diversos teixits que componen aquest òrgan —inclòs el recte, l’última porció—, les quals es reprodueixen desordenadament i de manera accelerada i tendeixen a formar una massa o tumor Aquests tumors, la incidència dels quals és especialment elevada entre 50 anys d’edat i 70, solen ésser asimptomàtics durant les primeres fases de desenvolupament, fins que no atenyen uns quants millímetres de diàmetre o de gruix més endavant es manifesten amb períodes de diarrea o…