Resultats de la cerca

L’ actinomicosi és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris que habiten normalment a les mucoses digestives, que sol produir-se arran de traumatismes o altres processos infecciosos, i que afecta sobretot el teixit subcutani i la pell, on es desenvolupa una lesió nodular supurada i voluminosa Els agents etiològics de l’actinomicosi són diverses espècies de bacteris de la família Actinomycetae , que formen part de la flora bacteriana bucal i digestiva i que es caracteritzen pel desenvolupament en absència d’oxigen El procés infecciós es desencadena quan, per qualsevol circumstància, en…

La nocardiosi és una malaltia infecciosa crònica d’origen bacterià que incideix, sobretot, en persones que es troben immunodeprimides o pateixen d’alguna altra malaltia greu Es manifesta per la formació d’abscessos, o cavitats anormals que s’omplen de pus als pulmons o en altres teixits Els agents etiològics de la nocardiosi són diverses espècies de bacteris del gènere Nocardia , que tenen per hàbitat natural el sòl, particularment on hi ha abundor de matèria orgànica en descomposició La infecció per aquests bacteris se sol produir per via respiratòria, en aspirar partícules contaminades en…

En la pell, hi ha una complexa xarxa de vasos sanguinis per on circula la sang, que conté les substàncies necessàries per a la nutrició de les cèllules La sang, rica en oxigen i substàncies nutritives, que prové del cor ateny la pell a través de nombroses artèries Aquests vasos sanguinis penetren en la pell a través de l’hipoderma, tot solcant els septes que separen els lòbuls de cèllules grasses Al nivell del límit entre l’hipoderma i el derma, les artèries formen una xarxa de vasos parallela a la superfície de la pell D’aquesta xarxa horitzontal sorgeixen artèries d’un diàmetre més petit…

El penelló consisteix en una inflamació circumscrita de la pell localitzada habitualment als dits, que afecta persones que hi són predisposades quan s’exposen a un fred humit L’origen dels penellons no és ben conegut, però se sap que són deguts a una alteració del mecanisme de regulació dels vasos sanguinis Normalment, quan la temperatura ambiental és molt baixa, els vasos sanguinis cutanis es contreuen per tal d’evitar la pèrdua de calor corporal a través de la pell En canvi, quan la temperatura augmenta, els vasos sanguinis es tornen a dilatar El penelló és degut al fet que la contracció…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…

El limfogranuloma veneri , o LGV , és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que es transmet per mitjà de les relacions sexuals i que evoluciona amb abundant tumefacció dels ganglis limfàtics de la zona inguinal En els darrers decennis, la incidència del trastorn ha minvat notablement per raons desconegudes, però encara se’n presenten molts casos, en especial a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud —i molts menys al nostre medi—, sobretot en persones de vida sexual promíscua L’agent etiològic del LGV és la Chlamidia trachomatis , la mateixa espècie de bacteri causant del tracoma, quan s’estableix…

A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries inferiors, és a dir…

És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest conducte fins a…

La trombosi de les venes renals constitueix un trastorn caracteritzat per l’obstrucció de les venes renals —els vasos que drenen la sang dels ronyons— a causa de la formació de coàguls al seu interior En general, la trombosi es presenta a conseqüència d’algun trastorn dels glomèruls renals que ocasiona alteracions en la composició de la sang i facilita la formació de coàguls Aquests trastorns són principalment els que originen una síndrome nefròtica, sobretot de tipus impur, com la glomerulonefritis mesangiocapillar, la glomerulonefritis membra-nosa, l’amiloïdosi, o la diabetis…

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…